al-legacions PTI 2021

 

  portada

  manifest

  participació

  accions legals

documentació

  publicacions

Al·legacions al Pla Territorial Insular de Menorca (PTI)

 

Per a tots els que estiguem interessats a presentar al·legacions al PTI, proposem una manera transversal, la possibilitat d’elegir punt per punt o bé tots els articles que hem exposat.

Una vegada llegits i hagis decidit quins són als que vols presentar, cal fer el següent:

Si vols fer al·legacions a tots els articles que hem exposat, baixat el “Document Complet” (PDF)

Si vol fer alegacions alguns dels articles que exposem, Baixa el Document (PDF) de cada article, en el teu ordinador o Tauleta.

Cal fer una impressió i signar-lo.

Si tens amics, coneguts o familiars que vulguin al-legar, pots fer una copia per cadascun d’ells i tambè podrem presentar els documents.
No et deixis cap dada, no seria acceptat el document per l’administració.

Una vegada signats els hauràs de lliurar en alguna de les adreces que rebràs en un correu electrònic.
Per saber on estan les busties cal omplir el formulari que hi ha en aquesta plana.
Si no ens fas arribar el formulari, no sabràs on lliurar les teves al·legacions.

Tens temps fins al dia 17 de Març en omplir i enviar el formulari.
També pots presentar personalment tu, les al·legacions fins al 22 de Març en el teu Ajuntament o en la seu del Consell Insular a Maó i Ciutadella.

 

 

ACCEDIR AL DOCUMENT PTI-2021

Articles que proposem per al-legar

dOCUMENT 1 = Sobre L'Aeroclub. (CONTAMINACIÓ ACÙSTICA)

Aeroclub de Menorca:

 

Artículo 12.
2. [NIDA]. Aeroclub de Menorca:
a) Se legitima la continuidad de las instalaciones del aeroclub existente y también de las actividades que en él se realizan, así como la transformación de las existentes, y la utilización del suelo en su entorno para la producción de energía renovable.
b) Se contempla como posible la ampliación de las actividades actualmente desarrolladas en las instalaciones del aeroclub a otras igualmente deportivas que sean plenamente compatibles con el uso principal del aeroclub.

 

Exposició:

1/Es permet transformar el que és existent, i l’Aeroclub pot posar una planta d’energia renovable en sol militar, per lucre propi. ?
Es podrà vendre la concessió a una empresa privada. ?
L’Aeroclub per si mateix no està capacitat per emprendre una inversió com aquesta.

2/Permet poder fer activitats esportives que siguin compatibles amb l’aeroclub, i per tant permet obrir i possibilitar fer carreres de cotxes, de motos, com es va fer fa uns anys quan es va intentar fer un calendari de proves de la F1.
Una contaminació acústica bestial.
Cal tenir en compte que la pista de l’Aeroclub vista com a pista d’acceleració, és la més llarga d’Europa i per tant és llaminadura per algunes activitats.

3/ Els terrenys encara no estan revertits pel Ministeri de Defensa.
Poder legalitzar una altra activitat com la fotovoltaica, facilitarà a què el Ministeri demani més diners per a la reversió. ?
El 2013 ja demanava 10 milions d’euros.
Per altra banda, és perpetuar instal·lacions que han de tornar legalment als seus propietaris per la finalització de l’activitat militar.

Cal recordar: Superfície de l’Aeroclub 75 ha.
Superfície de la pista, instal·lacions i edificacions actuals 10ha.
Resultant de 65Ha lliures per a la instal·lació d’un gran Parc de Fotovoltaiques.
Un altre Son Salomó.
Fet d’aquesta manera, si o si acaba en mans privades, perquè l’Aeroclub podrà vendre la concessió de renovables a tercers tal i com esta redatat el text.
L’Aeroclub ha demostrat que no està capacitat per a fer una inversió d’aquesta envergadura, ni es la seva finalitat.
No es condemna a l’Aeroclub a desaparèixer. Cal recordar que en tots els aeroports de l’estat hi ha una zona per un aeroclub i l’aeroport de menorca, es la que hauria d’acollir una activitat com aquesta.

És una oportunitat perquè el Consell Insular i els Municipis de Maó i Sant lluís que són els que acullen aquestes instal·lacions en els seus termes municipals, no es rentinles mans i facin un pas endavant en el futur de les renovables.

Podrien ser instal·lacions a quedar en mans públiques, com acabat el Quartell de Santiago, els de Mercadal o els d’Es Castell.
Les al·legacions sobre aquest tema, són les següents.

Al·legacions: Article 12

Anul·lació de l’apartat (a)

1/ No permetre cap altra activitat que l’actual, i impossibilitar la transformació de les existents,

2/Apartat (b)
Impossibilitar cap altra ampliació i si permetre l’ús d’activitats esportives en les instal·lacions, sempre que siguin compatibles amb l’ús principal de l’Aeroclub, i sempre que no tinguin calendaris periòdics.

3/Reduir la Pista a 850 mt. que són els necessaris per a l’enlairament de les Aeronaus. (4 ha. mes per a renovables)

4/Assenyalar un Projecte d’Instal·lació de fotovoltaiques condicionada a la explotació Pública o Publica-privada per part del Consell Insular i/o dels ajuntaments de Sant Lluís i Maó.

5/Assenyalar la reobertura dels camins públics expropiats, entre Maó i Llucmaçanes i Maó Sant lluís.

DOCUMENT 2 = Mobilitat

Artículo 22. 7 Se definen las siguientes prescripciones para la implementación de la red ciclable y el impulso del uso de la bicicleta:  a)Complementar la red ciclista en los tramos urbanos existente tanto en Maó como en Ciutadella, y fomentar el uso de la bicicleta para pequeños desplazamientos en Núcleos Tradicionales y Zonas Turísticas.

 

Exposició:

El PTI assenyala la manca d’uns plans de mobilitat municipals i sembla que es renta les mans, com si no fos competència seva.

L’ús irracional del vehicle privat, unit a l’incre­ment del parc de vehicles i el creixement urbanístic dispers, fa que les residències habituals siguin més perifèriques i son motiu de què molta població caigui en la desigualtat social a causa de la dependència econòmica del transport, de la producció insostenible de molts sectors i que les fons energètiques no siguin renovables, la qual cosa obliga a elevades despeses per les economies individuals de les famílies.

La nova mobilitat ha de tenir en compte els comportaments en la utilització de l’espai públic de les ciutats, la llunyania i la velocitat sobre el mode de vida de cadascú, l’accés al consum local i el de rodalia i per a tot això cal una nova organització social de les ciutats.

La nova mobilitat urbana s’ha de fonamentar en tres pilars bàsics.

Caminar, bicicleta i transport públic.

Els nuclis urbans han de ser més segurs per als infants, la població rebi menys contaminació i l’ús del transport privat no sigui el fonamental.

Per això els plans de mobilitats haurien de posar-se a treballar, per tenir una ciutat més amable, on el més important sigui com arribem als serveis bàsics a peu, com s’aconsegueix una estructura de carrils Bici, i com serà una xarxa de transport públic pensat per al ciutadà.

Una inversió imprescindible per a canviar la cultura de l’ús del cotxe privat, que provoca desena de milers de petits recorreguts cada dia.

L’objectiu és el de trencar la trista realitat, de què la mobilitat ara és més barata i ràpida en vehicle privat, que en transport públic.

Les al·legacions sobre aquest tema, són les següents.

 

——————————————————————————–

 

Solicitar:

1/ Assenyalar un termini de 3 anys, perquè el Consell Insular de Menorca elabori i aprovi un Pla de Mobilitat Genèric per a tota l’Illa, que passi per la incorporació del transport públic sostenible a preus assequibles per a tothom. Potenciar la xarxa d’autobusos elèctrics i no els cotxes particulars. 

Paral·lelament, Els ajuntaments hauran d’elaborar, aprovar i aplicar el seu Pla de Mobilitat propi per a cada Municipi. En cas que els ajuntaments no hagin aconseguit aplicar el seu pla de Mobilitat propi, serà el Consell Insular el que estigui capacitat per aplicar el Pla propi del Consell Insular

2/ El pla de Mobilitat Genèric ha d’orientar-se per a desplaçar el vehicle privat, fora dels centres del nucli Urbà.
Marcar xarxes de camins escolars segurs en cada Municipi.
Potenciar els aparcaments per a bicicletes a l’interior dels centres educatius.
Carrils Bici i xarxes de camins públics per a vianants.

Demanem la potenciació de la bicicleta establint ajudes per a l´adquisició de bicis de igual forma que es donen ajudes per a impulsar les energies renovables. 

Demanem que es donin ajudes a les empreses que fomenten la bicicleta entre els seus treballadors. 

Demanem establir una xarxa de camins rurals i carreteres locals que comuniqui els pobles, els nuclis rurals i les zones turístiques, on l’ús de la bicicleta o dels vianants haurà  de ser prioritari  sobre el trànsit motoritzat i fer campanyes de sensibilització i informació a la ciutadania. Elaboració d’un mapa de vies on la bicicleta és prioritària. Establir velocitat reduïda i controls per al seu compliment. Elaboració d´una normativa específica per circular en els camins rurals i fomentar el respecte pels vehicles més vulnerables. Oferir serveis complementaris per a les bicicletes, com aparcaments segurs i còmodes, tallers de reparació, sistemes de lloguer o admissió massiva en vehicles de transport públic. 

Demanem que el foment de la bicicleta no sigui a costa de consum de territori, sinó que l´ús de la bicicleta estigui incorporat a les vies existents, fent adaptacions concretes a algunes cruïlles per facilitar el pas d´aquests vehicles i establint sistemes per a que siguin els vehicles a motor que s´adaptin als vehicles sostenibles i més vulnerables. 

Demanem la creació de rutes ciclistes escolars per facilitar que nens i joves puguin accedir als seus centres escolars en bicicleta, facilitant així l’accessibilitat i  descongestionant de vehicles les vies en hores punta. Si el 50% dels desplaçaments curts que es fan en cotxe es fessin en bici, suposaria una reducció del cost mediambiental proporcional. 

3/ Dins el Pla de Mobilitat de Menorca incloure la connexió entre Maó-Es Castell-Sant Lluís, mitjançant una línia de Bus, en format de circumval·lació amb dos sentits.

De freqüències curtes, vehicles de mitjana capacitat i no contaminants. Una línia que hauria de tenir preus simbòlics per als residents, gratuïts fins a 18 anys i gratuïts també, per als majors de 65 anys.

En definitiva aconseguir que el Transport Públic sigui més barat i més ràpid que l’ús del cotxe privat.

 

dOCUMENT 3 = ÀREES DE TRANSICIÓ. (contaminació)

ARTICLE 87 ACTIVITAT D’HIVERNADA EN ÀREES DE TRANSICIÓ.

 

Articulo 87 4-b-ii-a

  1. Puertos y puertos deportivos, siempre que, además de estar recogidos en la regulación sectorial específica, no afecten a las ANEI. 

Las zonas para invernada de embarcaciones estarán limitadas a las AT, siempre que dispongan de la evaluación ambiental que corresponda, que ha de incorporar medidas para minimizar los impactos ambientales y garantizar la integración paisajística.

L’activitat d’hivernada d’embarcacions és una activitat industrial que a més de l’impacte paisatgístic habitual, perquè l’estucat d’embarcacions que es fa en alçada està associat al manteniment de les embarcacions que la mateixa activitat facilita.

L’aprofitament dels mesos d’hivernada per a fer treballs associats al manteniment de cascos de fibra, fusta, ferro o alumini, és una activitat paral·lela.

L’ús d’olis residuals, la renovació de patents de pintura catalogades la majoria com a molt tòxiques, ús de sorrejat amb arena, ús de dissolvents, decapants, pintures, vernissos, massilles, greixos, lubricants, ceres, neteja metalls, gels, desoxidants, amb un ventall de productes variats, fan d’aquesta activitat, molesta, perillosa i contaminant.

 

Tot això va acompanyat de contaminació acústica per la maquinària que empra aquesta activitat.

Les Àrees de transició, són precisament per a preparar i ordenar els creixements que els municipis necessiten en el futur i no per desubicar negocis que ja estan en Polígons Industrials.

En els ports hi ha severes mesures anti contaminació que es fiscalitzen per part de l’administració i que s’ha demostrat que aquesta és una activitat regulada necessàriament per la seva alta contaminació.

 

Aquesta obertura a una activitat potencialment contaminant i molesta, a tocar de les zones urbanes existents, és simplement un error.

 

Hi ha prou sòl industrial lliure per poder implantar noves empreses que vulguin iniciar aquesta activitat.
Aquesta és una activitat que està consolidada en els Polígons Industrials que cada un dels nostres municipis disposa.

Ningú podria acceptar que tallers de xapa i pintura es poguessin obrir en aquestes Àrees de Transició. Totes s’han d’ubicar en Polígons Industrials. 

No val a dir que és únicament per hivernada.

Tots sabem que l’activitat empresarial d’hivernades, sempre està associada al manteniment de les embarcacions.

 

Per tot l´exposat, formulem la següent al.legació

 

Sol·licitem que l´activitat d´hivernada d’embarcacions sigui expressament exclosa de les Àrees de Transició.

 

 

DOCUMENT 4 = Sòl Rústic i Zones turistiques madures

A L’ÚS DEL SÒL RÚSTIC PER A NOVES INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS, SERVEIS I APARCAMENTS.

 

El document de la revisió del PTI aprovat inicialment fa una declaració de principis quan entre els seus objectius principals esmenta el de “reforçar els sistemes de protecció dels espais naturals i rurals, i del paisatge, per a la conservació de la diversitat biològica, s’ha demostrat central en la prevenció de riscos a gran escala”, que malauradament incompleix doncs la revisió en matèria de protecció dels espais naturals suposa un punt de regressió respecte al PTI de 2003, tal i com exposem en aquestes al·legacions.

 La revisió del PTI aprovada inicialment preveu la possibilitat d’ocupar sòl rústic per a l’execució de nuevas infraestructuras, equipamientos o servicios en terrenos en continuidad de las Zonas Turísticas Saturadas sobre suelos rústicos deteriorados que puedan sumarse al desarrollo turístico del 0,5 % del total del área considerada como saturada, y ordenada en el Plan de Rehabilitación Turística”.

Així ho estableix l’article 57 de la normativa:

 “3. Las Zonas Turísticas Saturadas contarán con un Plan de Rehabilitación Turística integral que posibilitará la ejecución de las mejoras de urbanización y servicios de infraestructuras existentes, así como, en el caso de necesidad de renovación de la oferta de equipamientos complementaria, la ejecución de nuevas infraestructuras, equipamientos o servicios en suelos ya calificados para este uso, en otros en los que se considere el cambio de uso, y en su caso en terrenos en continuidad espacial sobre suelos rústicos deteriorados que no impliquen un impacto paisajístico o visual negativo, ni afectación al medio en que se encuentren y con medidas correctoras energéticas, medioambientales, etc. para su implantación, que puedan sumarse al desarrollo turístico. No se producirá un incremento alguno de plazas turísticas o del volumen total ya edificado con destino a alojamientos turísticos o usos residenciales turísticos susceptibles de ser comercializados como estadías turísticas, para el conjunto de la zona ordenada por el Plan de Rehabilitación. Será parte de los objetivos del Plan de Rehabilitación Turística la reducción del impacto paisajístico, así como la orientación a actividades que permita la desestacionalización turística.

  1. Se excluyen las AANP, AIP y ARIP de los espacios susceptibles de nueva calificación en el entorno de las Zonas Turísticas definidas como saturadas para la ejecución de equipamientos turísticos ya sean públicos o privados.
  2. Se establece una superficie máxima para la ejecución, a partir de la entrada en vigor de este Plan Territorial Insular, de nuevas infraestructuras, equipamientos o servicios en terrenos de las Zonas Turísticas Saturadas sobre suelos rústicos deteriorados en continuidad con los suelos urbanos de la Zona Turística del 0,5% del total del área considerada como saturada, superficie que mantendrá su consideración de rústico, pero para la que se admite el uso previsto en este Artículo, y que será ordenada en el Plan de Rehabilitación Turística”.

I a més a més la disposició transitòria vuitena també permet la construcció d’aparcaments en sòl rústic:

 “Autorización de aparcamientos en superficie en suelo rústico y urbanizable de entorno urbano. [ND; norma directiva prevalente sobre y vinculante de la ordenación urbanística la entera disposición].

En ausencia del Plan Movilidad Insular Sostenible o Plan Especial Insular para la ordenación de los aparcamientos, será posible la autorización temporal de aparcamientos por parte del Consell Insular de Menorca, considerándose como un uso excepcional de interés general insular, y siendo necesaria la tramitación de un Plan Especial específico para cada uno de ellos, previo informe y autorización del órgano competente del Consell Insular en materia de patrimonio histórico-cultural y la evaluación ambiental correspondiente, y de acuerdo a:

1.Podrán ejecutarse en el suelo rústico de área de transición de los núcleos tradicionales o en suelo urbanizable no desarrollado situado en continuidad con suelos urbanos de los núcleos tradicionales y zonas turísticas (…)”

 Al nostre parer l’articulat infringeix el règim general del sòl rústic establert per la Llei 12/2017 de 29 de desembre, d’Urbanisme de les Illes Balears. Sobta que un document com la revisió del PTI ometi per error aquesta Llei, quan a l’apartat 3.2.1 de la seva Memòria exposa el marc jurídic sota el qual es redacta. Concretament a les pàgines 28 i 29 afirma:

“En el ámbito de la legislación urbanística, la normativa general está contenida en la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de ordenación y uso del suelo (LbOUS). El texto constituye la primera norma general que aprueba la Comunidad Autónoma en relación con la actividad urbanística. Se configura como una ley poco reglamentista que permite un desarrollo normativo diferenciado en cada isla y, de hecho, ha sido objeto de desarrollo reglamentario para la Isla de Mallorca (), – no se ha producido tal regulación para Menorca-. En relación con esta Ley, debe indicarse que a) No incluye la regulación de usos y actividades en suelo rústico, para los que se remite a la legislación específica, entendiendo que la exclusión de este suelo de los procesos de transformación viene a menudo motivada por unos valores naturales y paisajísticos que trascienden el interés municipal; la única excepción a este criterio es lo relativo intervención en el uso del suelo y disciplina, donde la Ley establece disposiciones…. “

Afirmació que si be és certa pel que fa a la Llei 2/2014, no és exacta ja que no té en compte que la Llei 12/2017, vigent, ve precisament a cobrir aquest buit legal. Així ho afirma en la seva exposició de motius:

“La Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (LOUS) va establir per primera vegada una regulació general de l’activitat urbanística en la comunitat autònoma de les Illes Balears. Per la seva finalitat codificadora d’una normativa fins llavors fragmentària i dispersa, la llei esmentada va fer una passa important en l’evolució de la legislació urbanística en la nostra comunitat. No obstant això, va deixar fora del seu àmbit la regulació del sòl rústic, la qual cosa suposava la renúncia a una regulació unitària de les tres classes de sòl, que ha de ser un objectiu bàsic de tota llei urbanística. Per això, aquesta llei incorpora tant el règim urbanístic del sòl rústic, com els aspectes de planejament i gestió relatius a aquesta classe de sòl (…)”

Així les coses, el règim jurídic del sòl rústic establerta a la Llei 12/2017 no preveu cap excepció a l’ús d’aquest sòl com el que ara pretén admetre el PTI aprovat inicialment:

Així l’article 21 estableix que “constitueixen el sòl rústic els terrenys que el planejament urbanístic general preserva dels processos de desenvolupament o transformació urbanística, mitjançant la seva ordenació i la protecció dels elements d’identitat que els caracteritzen en funció dels seus valors agrícoles, forestals, pecuaris, cinegètics, naturals, paisatgístics o culturals, i la seva aportació a la defensa de la fauna, la flora i el manteniment de l’equilibri territorial i ecològic. També constitueixen sòl rústic els terrenys no classificats expressament com a urbans o urbanitzables pel planejament urbanístic general. Segons la intensitat de la protecció, el planejament ha de diferenciar en aquesta classe de sòl les qualificacions bàsiques de sòl rústic protegit i sòl rústic comú”.

I l’article 33 que prohibeix totes les activitats, construccions i usos que desvirtuïn les característiques que han motivat la inclusió dels terrenys en aquesta categoria de sòl, ordenant a continuació que els plans d’ordenació urbanística han d’establir totes les mesures i condicions necessàries per a la conservació de les característiques pròpies del rústic comú, i per al rústic protegit, la protecció de tots i cadascun dels seus elements naturals rellevants pels valors que s’acreditin, inclosos els ecològics, agrícoles, ramaders, forestals i paisatgístics la singularitat dels quals n’aconselli la protecció (article 42.3).

Entenem que la excepció que vol introduir el PTI[1] no està contemplada i no es pot admetre en sòl rústic, quan com és prou conegut existeixen a les urbanitzacions sòls destinats a sistemes que han estat cedits als municipis en execució del planejament urbanístic i que es troben vacants des de fa molts anys. Res justifica l’ocupació de més espai i a sobre en sòl rústic mentre existeixen aquests sols vacants.

[1] Tampoc es pot encabir aquesta excepció al nostre parer en la Llei 6/1997 del sòl rústic de les Illes Balears, que a més a més s’ha d’interpretar a la llum de la llei 12/2017, posterior.

 

Atès que el Pla Territorial vigent protegeix el sòl rústic de noves edificacions no agrícoles i ramaderes, aquesta modificació per poder edificar equipaments i infraestructures en sòl rústic de la revisió que es troba en exposició pública, és un retrocés en la protecció territorial de l’illa.

Les zones turístiques disposen ja per obligació al planejament municipal, de zones per equipaments i infraestructures tant públiques com privades, així com els aparcaments necessaris per atendre la demanda. La norma que permetrà l’ús del sòl rústic “deteriorat”, no és ni necessària ni socialment convenient.

Atès que caldria també definir que vol dir sòl rústic deteriorat i concretament la paraula “deteriorat”. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ho defineix com, gastat, destrossat, en mal estat, d’inferior en  qualitat o en valor, que va a pitjor, espatllat. Deteriorar: Procés per el qual es perd progressivament les característiques inicials. Com hem arribat fins aquí per tenir un sòl rústic “deteriorat”? La paraula utilitzada és  mena de subterfugi legal que admet la desídia municipal i del Consell Insular com a responsables en la salvaguarda del territori.

A més a més, aquesta nova categoria de sòl rústic –el deteriorat-,  no té en compte que la Llei 12/2017 ja distingeix el sòl rústic protegit pels seus valors “agrícoles, forestals, pecuaris, cinegètics, naturals, paisatgístics o culturals, i la seva aportació a la defensa de la fauna, la flora i el manteniment de l’equilibri territorial i ecològic”, de la resta de sòl rústic que no compta amb aquests valors. No està per tant prevista a la legislació urbanística cap altre classificació o categoria del sòl rústic, el que podría equivaldre a entendre com a deteriorat tot el sòl rústic comú, el que pel que fa a l’autorització d’usos com els que autoritza la revisió del PTI i els d’aparcament, infringeixen la legislació urbanística que regula l’ús del sòl rústic.

La definició d’un altre categoria de sòl rústic, el deteriorat, és a més a més contrari al criteri jurisprudencial que ha establert que el fet que uns determinats terrenys s’hagin degradat o deteriorat per l’acció de l’home, o afegiríem nosaltres també per la seva inacció o manca d’atenció, resulta del tot intranscendent alhora d’establir en el planejament urbanístic o territorial la seva protecció, tal i com recorda la Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 27 d’octubre de 2011 (Recurs de Cassació núm. 4823/2007), inclús com  en el cas d’haver se dedicat a extracció d’àrids:

“Pero tampoco cabe admitir, en segundo y no menos decisivo lugar, que el suelo en litigio carezca de los valores ambientales que aprecia la sentencia recurrida por el hecho de haber sido degradado por la explotación de una cantera de extracción de áridos. (…)

Finalmente, la tesis que se quiere hacer prevalecer en el motivo segundo es contraria a la jurisprudencia de esta Sala. Conforme a la misma el hecho de que un terreno haya sido degradado por la acción del hombre es intrascendente para la actividad de planeamiento y tampoco conlleva que éste deba recibir la clasificación de suelo urbanizable. Corresponde al planeamiento preservar esos terrenos, por razones ambientales y ecológicas, y mantenerlos como suelo no urbanizable de especial protección de ecosistemas naturales, suelos y montes de repoblación forestal, que se verifica en el PGOU impugnado. Así lo hemos declarado en las sentencias de esta Sala de 6 de mayo de 1998 (Apelación 4949/1992) y de 22 de julio de 2011 (Casación 3207/2007), con un criterio que confirmamos ahora. (FJ 5)”.

Atès que al CAPÍTULO VII. REGÍMENES ESPECÍFICOS.  

 Artículo 94. diu:

Régimen de las instalaciones y los establecimientos destinados a la actividad turística en el medio rural.

4.En este Plan Territorial se permiten otras actividades turísticas complementarias de las actividades de alojamiento turístico que se desarrollan en el mundo rural, en su caso, o de desarrollo independiente de estas, como son los restaurantes con limitaciones.

Obrir la porta que a cada explotació agrícola hi hagi un restaurant, no encaixa amb la reducció de la contaminació derivada de la mobilitat. Multiplica els desplaçaments per tot l’interior de l’illa amb la conseqüent massificació dels camins i pol·lució dels vehicles.

 

El construir més infraestructures dins el sòl rústic, com aparcaments, per exemple, contribueix a l’efecte cridada. A més massificació, més deterior dels ecosistemes i més contaminació atmosfèrica. També, com ja hem dit més amunt, les zones turístiques ja disposen per planejament de zones d’equipaments i d’aparcaments, tan públics com privats. El sòl rústic ha d’estar destinat a produir aliments de proximitat, amb petjada ecològica zero. No s’ha de créixer més a costa del sòl rústic. Creiem que hauria de ser a l’inrevés que caldria decréixer a les zones turístiques i fomentar la qualitat del que hi ha per poder deixar un futur digne a les noves generacions, per això demanen:

1a.- Al·legació.

Retirar l’articulat que parla de l’ús del sòl rústic “degradat o deteriorat”, tan fa la seva categoria, per a seguir creixent urbanísticament a costa del territori per a equipaments i infraestructures tant públiques com privades, a llindar amb les zones turístiques “madures” i “obsoletes” que apareix a la Memòria del PTI pagina 232 i a la Normativa del PTI, article 57, pàgina, a la Programació i Gestió d’Ordenació Turística pag. 42,43. Així com les disposicions transitòries VIII “aparcaments en sòl rústic”, pag 219. Que regulen actuacions en sòl rústic en continuïtat a les zones turístiques.

2a.- Al·legació

Retirar el punt 4 de l’article 94, en base a l’exposat més amunt.

 

DOCUMENT 5 = PLANIFICACIÓ D’ÀREES ÒPTIMES EN SÒL RÚSTIC PER A PARCS EÒLICS I FOTOVOLTAICS.

AL·LEGACIONS

PLANIFICACIÓ D’ÀREES ÒPTIMES EN SÒL RÚSTIC PER A PARCS EÒLICS I FOTOVOLTAICS.  

2.4 Regulaciones de usos en suelo rústico para otras actividades.   2.4.1 Infraestructuras en suelo rústico 1. Las energías renovables, de acuerdo con lo que establece el PDSEIB en cuanto a criterios de implantación de energías fotovoltaica y eólica, y los ajustes realizados por el PTI son:

−Uso prohibido en AANP, AIP y ARIP

Uso condicionado a que no se implanten en áreas de cubierta forestal en ANEI y ANIT (se excluyen los matorrales de menos de treinta años, resultado de la matorralización provocada por el abandono agrario).También será condicionado en APT.

−Uso admisible en AIA, SRG y AT, siempre que se respete la distancia de 1 km de las instalaciones eólicas a asentamientos y núcleos urbanos del “Decreto 33/2015, de 15 de mayo, de aprobación definitiva de la modificación del Plan Director Sectorial Energético de las Islas Baleares” (PDSEIB), que podría, según el mismo Decreto, reducirse a 500 m siempre condicionado a la realización de un estudio específico que evalúe que no se produce una afectación significativa a la población próxima en términos de ruido, sombras u otras variables ambientales.Para estos y otros lugares se propone en cualquier caso la adopción de criterios del tipo siguiente:

Parques solares fotovoltaicos. Se permitirá la instalación de parques de energía fotovoltaica siempre que se cumplan las siguientes condiciones:

  1. Criterios territoriales y paisajísticos:−No ubicarse en suelos de las siguientes categorías:    AANP,AIPy ARIP.

Vist el plànol:

Infraestructuras de almacenamiento y transporte de energía, on gairebé s’estén per la pràctica totalitat de la zona de llevant, sud i ponent de l’illa l’ocupació prevista:

Ens manifestem clarament a favor del desenvolupament d’instal·lacions fotovoltaiques a Menorca que ens permetin una transició energètica d’acord amb els objectius que es contemplen a la Llei 10/2019, de 22 de febrer de canvi climàtic i transició energètica, però sempre amb unes premisses bàsiques: màxima preservació del nostre territori, una generació distribuïda amb petits parcs que minimitzin la necessitat d’importants infraestructures addicionals per evacuar l’energia a la xarxa, i sobretot que sigui una transició justa i democràtica amb una important participació social que en aquests moments permet aquesta tecnologia (autoconsum i comunitats energètiques renovables).

En conseqüència hem de manifestar la nostra oposició als nous grans parcs fotovoltaics prevists a Menorca i que alguns actualment es troben en fase d’exposició pública per a la seva autorització administrativa i altres en espera. Així com també el sòl rústic previst a plànols, qualificant el sòl en diverses categories de prioritari a altres.

També s’hauran de construir importants infraestructures addicionals per a l’evacuació de l’energia generada: una subestació de 25/66 kV, i línies d’evacuació de gairebé 6 km a 66 kV, en algun cas. Aquest tipus d’infraestructures addicionals no serien necessàries en el cas dels petits parcs fotovoltaics de 4 o 5 MW.

Aquest fet constitueix una mostra més del desequilibri territorial que genera la manca  d’una definició d’ús de les zones de desenvolupament per a renovables d’aquestes instal·lacions per part de les administracions responsables com és el Consell Insular de Menorca i altres departaments del Govern Balear. Recordem que el territori no es pot sacrificar davant el benefici dels grans capitals, i que aquesta és la raó per la qual s’augmenta el dimensionament i el número dels parcs fotovoltaics.

A més creiem que no es pot sacrificar territori que pot produir aliments (AIA, les àrees d’interès agrari), donat que la capacitat de càrrega, la petjada ecològica i l’emergència alimentària no permeten el sacrifici de territori fèrtil per l’ús industrial, per reversible que sigui.

La superación de la capacidad de carga, la sobreexplotación de los recursos renovables, el agotamiento de los recursos no renovables, la masificación, la contaminación de los ecosistemas acuáticos y terrestres, la contaminación del aire y el suelo o la destrucción de éste son sólo algunos de los numerosos conflictos ambientales a los que ha llevado la turistización en muchos destinos. Unos conflictos que podrían incrementar todavía más la elevada dependencia que algunos de ellos, sobre todo insulares, tengan ya del exterior con respecto a determinados recursos y bienes. *

*LA EMERGENCIA CLIMÁTICA EN ECONOMÍAS TURISTIZADAS: LA NECESARIA TRANSICIÓN ECONÓMICA, ECOLÓGICA Y SOCIAL COMO BASE PARA UNA MITIGACIÓN EFECTIVA1. CLIMATE EMERGENCY IN TOURISTIFIED ECONOMIES: THE NECESSARY ECONOMIC, ECOLOGICAL AND SOCIAL TRANSITION AS THE BASIS FOR AN EFFECTIVE MITIGATION STRATEGY. Catalina Maria Torres Figuerola2 Departamento de Economía Aplicada de la Universitat de les Illes Balears Joan Moranta Mesquida3 Científico titular del Centre Oceanogràfic de Balears Instituto Español de Oceanografía

 

Al·legació:

-Incloure dins l’article 2.4 Regulació d’Usos del sòl Rústic i en l´apartat  2.4.1 Infraestructures dins el sòl rústic sobre energies renovables les ANEI, ANIT I AIA afegides a l´ús prohibit, i ús condicionat a AT i SRG. Per tant, el redactat quedaria així:

-Us prohibit en AANP, ARIP,  AIP , ANEI, ANIT i AIA  

-Us condicionat AT i SRG, on no es podran ubicar si el sòl és apte per a la producció d’aliments.

Necessitem renovables però planificades per sobirania energètica i necessitem recuperar sòl fèrtil per sobirania alimentària, tot en el marc de transició de model ampli (que també requereix revisar agricultura i tendir a l’agroecologia).

 

 

 

dOCUMENT 6 = aigua i depuració

EN RELACIÓ A LA DISPONIBILITAT DE RECURSOS HÍDRICS.

 El document de revisió del PTI fa una declaració de principis al punt 2.1 de la Memòria, que compartim plenament: “és fonamental que el consum dels recursos hídrics i energètics no renovables no superin la capacitat dels ecosistemes per a reposar-los”.

 Pel que fa als recursos hídrics el document ha de referir-se obligatòriament i complir les determinacions de la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat per Reial Decret 51/2019 de 8 de febrer. Tanmateix, per justificar la disponibilitat del recursos hídrics per als creixements previstos efectua al nostre entendre una incorrecta interpretació de les dades del Pla Hidrològic, el que suposa una infracció de les seves determinacions[T1] .

El Pla hidrològic estableix clarament que per a la zona que es proveeix d’aigua de la massa subterrània denominada 1901M1, que abasta els recursos en l’horitzó 2021 i 2027 no son suficients per la demanda actual i futura. Solament amb mesures d’estalvi en el consum i amb la reutilització d’aigües depurades i dessalinitzades es pot garantir l’abastament. Així resulta del quadre resum que reproduïm a continuació extret de la pàgina 239 de la Memòria del Pla Hidrològic, on hem assenyalat el balanç corresponent a la massa 1901M1:

Atesa aquesta evidència, el PTI ha de respectar les prioritats establertes al Pla hidrològic que passen en primer lloc per garantir el subministrament en quantitat i qualitat adequades als usos existents i entre aquests en primer lloc a l’ús domèstic. Així ho exposa a l’apartat 3.5.3 de la Memòria:

“De los recursos disponibles para cada masa de agua subterránea obtenidos en el Anexo 2 Inventario de Recursos Hídricos, Apartado 5 Disponibilidades, se asignan en primer lugar, los recursos necesarios para atender a los usos actuales existentes, con el objetivo de la consolidación de tales usos y aprovechamientos, con preferencia a nuevos aprovechamientos futuros”.

I considerem que el PTI no es prou taxatiu al permetre nous creixements, que faran empitjorar la situació, quan no solament el pla hidrològic posa de relleu el dèficit de recursos hídrics, si no que és patent i conegut el problema que suposa la salinització de les masses d’aigua, particularment en la zona de Maó i Sant Lluís.

 S’ha de respectar i garantir el dret al subministrament d’aigua potable dels residents en les actuacions ja executades que ha de prevaldre, com ja estableix la llei, sobre qualsevol altre ús de l’aigua i encara més sobre l’aprovació de noves actuacions de transformació urbanística.

Se’ns pot respondre que el PTI ja té en compte aquesta problemàtica, però els fets ens porten a demanar que sigui més precís i contundent prohibint noves transformacions en les zones on com en aquest cas al municipi de Sant Lluís, existeixin urbanitzacions consolidades i legalment establertes que no tenen subministrament d’aigua potable, ni cap administració pugui garantir en quin horitzó temporal se solucionarà aquesta greu mancança.

“Per una altra banda, segons Giménez et al. (2014) la suma d’entrades de la massa 1901M1 serien 22hm3/any, mentre que les sortides per usos serien d’un total de 8hm3/any. Per tant, el balanç hídric anual seria positiu. Si més no, és cert que a les zones costaneres la sobreexplotació de l’aqüífer també ha provocat fenòmens d’intrusió marina”.

És a dir per justificar l’existència de recursos hídrics suficients per atendre la nova demanda, no es tenen en compte les dades del Pla Hidrològic quan l’any 2019, moment de la redacció del document, ja estava aprovat i publicat al BOE el Reial decret 51/2019 de 8 de febrer (BOE de 23 de febrer de 2019), i com hem esmentat presenta una situació ben diferent per la massa 1901M1, el que hauria d’haver comportat la denegació de l’aprovació del pla al no disposar de recursos hídrics per satisfer la demanda de nous creixements. Esperem que l’informe sectorial de l’administració hidràulica preceptiu (article 66 de les normes del Pla Hidrològic), corregeixi aquesta errada i informe desfavorablement.

Atès que es segueixen aprovant creixements ( les ART’s per exemple) sense haver garantit el subministrament d’aigua ni haver solucionat problemes anteriors que segons el pla hidrològic i la legislació de règim local tenen preferència sobre els nous creixements en l’assignació d’aquest recurs tan escàs. Per això sol·licitem una nova redacció de la normativa de manera que l’aprovació de qualsevol planejament urbanístic que impliqui una necessitat de dotació de recursos hídrics per fer front a la nova demanda, es supediti a l’existència efectiva d’aquest recurs i a que en el municipi on s’ubiqui no existeixin situacions de falta de subministrament d’aigua potable a urbanitzacions turístiques ja consolidades per l’edificació.

La normativa del PTI ja incorpora l’article 55 que estableix com a condició que per a les noves edificacions es certifiqui l’existència d’aigua:

“Las licencias urbanísticas para nuevas edificaciones destinadas a albergar nuevas plazas de alojamiento deberán respetar, además de las restantes limitaciones que pudieran venir impuestas por disposiciones autonómicas y municipales de carácter general, las siguientes condiciones en relación al aseguramiento de la capacidad de recursos existentes para atender el total de las necesidades de estas nuevas plazas:

  1. a) No podrán otorgarse sin acreditación de la existencia de recursos de agua, para el total de las mismas, a través del correspondiente certificado de la Demarcación Hidrográfica de las Islas Baleares, el Ayuntamiento y en su caso de las compañías suministradoras”.

Caldria preveure aquest requisit per a l’aprovació del planejament urbanístic, no solament amb un informe sinó acreditar l’existència d’aquest recurs pel certificat a que es refereix l’article 55. És a dir l’existència de recursos hídrics suficients s’ha d’acreditar en el moment inicial, el de la planificació urbanística, i no esperar al moment de la concessió de la llicència, a l’ajuntament es troba en que ja ha aprovat un planejament on en “teoria”  s’ha acreditat  l’existència d’aigua suficient per atendre tota la demanda.

El PTI efectivament parteix d’aquesta dada (pàgines 202 a 209 de la Memòria) però creiem que que hi ha un error quan estima la demanda futura en base a un consum de 200/l/dia, quant ara el consum x habitant (pàgina 202) està x sobre de 350 litres. Entenem que com a mínim s’hauria d’estimar la demanda futura en 250 l/hab/dia.

 

EN RELACIÓN A  INFRAESTRUCTURAS DE SUMINISTRO DE AGUA Y SANEAMIENTO.

Diu al Artículo 24Uso del suelo para servicios de suministro de agua y de saneamiento. Se consideran medidas, orientaciones y criterios a observar en la planificación insular y municipal: 

  1. Formas y medidas de reutilización de aguas regeneradas: i) Se impulsará la construcción, recuperación y utilización de aljibes y cisternas de agua de lluvia,tanto públicos como privados con el objetivo de usos actuales con aguas potables por el uso de aguas pluviales. Dichas instalaciones serán obligatorias en toda vivienda nueva unifamiliar y en todas las edificaciones en suelo rústico.

Demanem que els aljubs i cisternes siguin obligatoris també en els habitatges plurifamiliars i els comunitaris. 

  1. Para saneamiento y depuración: b) Eliminación de los colectores unitarios que transportan conjuntamente las aguas pluviales con las residuales para evitar que, en episodios de lluvia, las depuradoras que no pueden absorber todo el caudal entrante, viertan al medio sin ningún tipo de depuración. Se fomentarán los sistemas de filtrado de sólidos en suspensión para evitar su vertido al mar en episodios de lluvias.

Demanem que més enllà del foment, s´hauria d´incorporar l´ordenació d´usos amb terminis concrets. 

C)Las redes de saneamiento a implantar en las nuevas urbanizaciones serán separativas, de modo que las aguas residuales y las aguas pluviales dispongan de redes perfectamente separadas. Se promoverá la reconversión de las redes unitarias existentes en redes separativas, mediante planificación a corto, medio y largo plazo en función de las dificultades técnicas específicas para cada caso, incluyendo en caso necesario tanques de tormenta donde sea viable. En las redes de aguas pluviales, se priorizará sistemas de drenaje sostenible. 

A aquest punt C creiem que el text hauria de canviar el paràgraf “ Se promoverá la reconversión de las redes unitarias existentes en redes separativas”  pel següent : La reconversión de las redes unitarias existentes en redes separativas serà obligatòria”. 

Artícle 35.8.  La ordenación urbanística contemplará redes de riego que empleen sistemas de ahorro de agua, como microirrigación, goteo o aspersores. 

Demanem que es faci al text una  modificació, ja que creiem que s’hauria de reconvertir el sistema d’aspersió dels jardins tipus anglesos per sistemes de gespa artificial i/o jardí de plantes autòctones adaptades a la higrometria de l’illa.

En tot cas, els nous jardins hauran de complir amb els següents paràmetres de qualitat ambiental: 

  • Jardineria de plantes autòctones per als tancaments del perímetre,    d’ullastre,  mata de llentrisca i d’altres adaptats a la sequera estival.
  • Recollida i emmagatzematge d’aigües pluvials per a regadiu.
  • Sistemes d’estalvi d’aigua, com el degoteig de baix consum. 

Article 79.5.

En las áreas de prevención de riesgo de vulnerabilidad de acuíferos, para prevenir y mitigar dicho riesgo, y mejorar en su caso el estado y calidad de las masas de agua subterráneas.

d)En los terrenos afectados por explotaciones con ganadería intensiva, el proyecto tendrá que incorporar un manual para la gestión ambiental integral de la explotación y los informes preceptivos que la Administración autonómica competente ha de revisar, y cuando corresponda establecer condiciones adicionales.

En relació a la contaminació concreta dels aqüífers pels abocaments de purins procedents de les explotacions intensives de bestiar boví, creiem que s’han de revisar les condicions addicionals, concretament el que regula la retirada i reciclatge dels lixiviats i purins.

Proposem la incorporació al document de la prohibició de l’esmentada activitat en les àrees de vulnerabilitat dels aqüífers.

 

 

DOCUMENT 7 = SÒL RÚSTIC PER A NOVES INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS, SERVEIS I APARCAMENTS

EN RELACIÓ A LA POSSIBILITAT D’OCUPAR SÒL RÚSTIC PER A NOVES INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS, SERVEIS I APARCAMENTS.

El document de la revisió del PTI aprovat inicialment torna a fer una declaració de principis quan entre els seus objectius principals esmenta el de “reforçar els sistemes de protecció dels espais naturals i rurals, i del paisatge, per a la conservació de la diversitat biològica, s’ha demostrat central en la prevenció de riscos a gran escala”, que malauradament incompleix doncs la revisió en matèria de protecció dels espais naturals suposa un punt de regressió respecte al PTI de 2003, tal i com exposem en aquestes al·legacions.

La revisió del PTI aprovada inicialment preveu la possibilitat d’ocupar sòl rústic per a l’execució de “nuevas infraestructuras, equipamientos o servicios en terrenos en continuidad de las Zonas Turísticas Saturadas sobre suelos rústicos deteriorados que puedan sumarse al desarrollo turístico del 0,5 % del total del área considerada como saturada, y ordenada en el Plan de Rehabilitación Turística”.

 

Així ho estableix l’article 57 de la normativa:

 . Las Zonas Turísticas Saturadas contarán con un Plan de Rehabilitación Turística integral que posibilitará la ejecución de las mejoras de urbanización y servicios de infraestructures existentes, así como, en el caso de necesidad de renovación de la oferta de equipamientos complementaria, la ejecución de nuevas infraestructuras, equipamientos o servicios en suelos ya calificados para este uso, en otros en los que se considere el cambio de uso, y en su caso en terrenos en continuidad espacial sobre suelos rústicos deteriorados que no impliquen un impacto paisajístico o visual negativo, ni afectación al medio en que se encuentren y con medidas correctoras energéticas, medioambientales, etc. para su implantación, que puedan sumarse al desarrollo turístico. No se producirá un incremento alguno de plazas turísticas o del volumen total ya edificado con destino a alojamientos turísticos o usos residenciales turísticos susceptibles de ser comercializados como estadías turísticas, para el conjunto de la zona ordenada por el Plan de Rehabilitación. Será parte de los objetivos del Plan de Rehabilitación Turística la reducción del impacto paisajístico, así como la orientación a actividades que permita la desestacionalización turística.

  1. Se excluyen las AANP, AIP y ARIP de los espacios susceptibles de nueva calificación en el entorno de las Zonas Turísticas definidas como saturadas para la ejecución de equipamientos turísticos ya sean públicos o privados.
  2. Se establece una superficie máxima para la ejecución, a partir de la entrada en vigor de este Plan Territorial Insular,de nuevas infraestructuras, equipamientos o servicios en terrenos de las Zonas Turísticas Saturadas sobre suelos rústicos deteriorados en continuidad con los suelos urbanos de la Zona Turística del 0,5% del total del área considerada como saturada, superficie que mantendrá su consideración de rústico, pero para la que se admite el uso previsto en este Artículo, y que será ordenada en el Plan de Rehabilitación Turística”.

I a més a més la disposició transitòria vuitena també permet la construcció d’aparcaments en sòl rústic:

 

“Autorización de aparcamientos en superficie en suelo rústico y urbanizable de entorno urbano. [ND; norma directiva prevalente sobre y vinculante de la ordenación urbanística la entera disposición].

En ausencia del Plan Movilidad Insular Sostenible o Plan Especial Insular para la ordenación de los aparcamientos, será posible la autorización temporal de aparcamientos por parte del Consell Insular de Menorca, considerándose como un uso excepcional de interés general insular, y siendo necesaria la tramitación de un Plan Especial específico para cada uno de ellos, previo informe y autorización del órgano competente del Consell Insular en materia de patrimonio histórico-cultural y la evaluación ambiental correspondiente, y de acuerdo a:

1.Podrán ejecutarse en el suelo rústico de área de transición de los núcleos tradicionales o en suelo urbanizable no desarrollado situado en continuidad con suelos urbanos de los núcleos tradicionales y zonas turísticas (…)”

Atès que el Pla Territorial vigent del 2003, protegeix el sòl rústic de noves edificacions no agrícoles i ramaderes, aquesta modificació per poder edificar equipaments i infraestructures en sòl rústic de la revisió que es troba en exposició pública, és un retrocés en la protecció territorial de l’illa.

 

A més a més al nostre parer infringeix el règim general del sòl rústic establert per la Llei 12/2017 de 29 de desembre, d’Urbanisme de les Illes Balears. Sobta que un document com la revisió del PTI ometi per error aquesta Llei, quan a l’apartat 3.2.1 de la seva Memòria exposa el marc jurídic sota el qual es redacta. Concretament a les pàgines 28 i 29 afirma:

“En el ámbito de la legislación urbanística, la normativa general está contenida en la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de ordenación y uso del suelo (LbOUS). El texto constituye la primera norma general que aprueba la Comunidad Autónoma en relación con la actividad urbanística. Se configura como una ley poco reglamentista que permite un desarrollo normativo diferenciado en cada isla y, de hecho, ha sido objeto de desarrollo reglamentario para la Isla de Mallorca (), – no se ha producido tal regulación para Menorca-. En relación con esta Ley, debe indicarse que a) No incluye la regulación de usos y actividades en suelo rústico, para los que se remite a la legislación específica, entendiendo que la exclusión de este suelo de los procesos de transformación viene a menudo motivada por unos valores naturales y paisajísticos que trascienden el interés municipal; la única excepción a este criterio es lo relativo intervención en el uso del suelo y disciplina, donde la Ley establece disposiciones…. “

Afirmació que si bé és certa pel que fa a la Llei 2/2014, no és exacta ja que no té en compte que la Llei 12/2017, vigent, ve precisament a cobrir aquest buit legal. Així ho afirma en la seva exposició de motius:

“La Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (LOUS) va establir per primera vegada una regulació general de l’activitat urbanística en la comunitat autònoma de les Illes Balears. Per la seva finalitat codificadora d’una normativa fins llavors fragmentària i dispersa, la llei esmentada va fer una passa important en l’evolució de la legislació urbanística en la nostra comunitat. No obstant això, va deixar fora del seu àmbit la regulació del sòl rústic, la qual cosa suposa la renúncia a una regulació unitària de les tres classes de sòl, que ha de ser un objectiu bàsic de tota llei urbanística. Per això, aquesta llei incorpora tant el règim urbanístic del sòl rústic, com els aspectes de planejament i gestió relatius a aquesta classe de sòl (…)”

Així les coses, el règim jurídic del sòl rústic establerta a la Llei 12/2017 no preveu cap excepció a l’ús d’aquest sòl com el que ara pretén admetre el PTI aprovat inicialment:

Així l’article 21 estableix que “constitueixen el sòl rústic els terrenys que el planejament urbanístic general preserva dels processos de desenvolupament o transformació urbanística, mitjançant la seva ordenació i la protecció dels elements d’identitat que els caracteritzen en funció dels seus valors agrícoles, forestals, pecuaris, cinegètics, naturals, paisatgístics o culturals, i la seva aportació a la defensa de la fauna, la flora i el manteniment de l’equilibri territorial i ecològic. També constitueixen sòl rústic els terrenys no classificats expressament com a urbans o urbanitzables pel planejament urbanístic general. Segons la intensitat de la protecció, el planejament ha de diferenciar en aquesta classe de sòl les qualificacions bàsiques de sòl rústic protegit i sòl rústic comú”.

I l’article 33 que prohibeix totes les activitats, construccions i usos que desvirtuen les característiques que han motivat la inclusió dels terrenys en aquesta categoria de sòl, ordenant a continuació que els plans d’ordenació urbanística han d’establir totes les mesures i condicions necessàries per a la conservació de les característiques pròpies del rústic comú, i per al rústic protegit, la protecció de tots i cadascun dels seus elements naturals rellevants pels valors que acreditin, inclosos els ecològics, agrícoles, ramaders, forestals i paisatgístics la singularitat dels quals aconselli llur protecció (article 42.3).

Entenem que la excepció que vol introduir el PTI[1] no està contemplada i no es pot admetre en sòl rústic, quan com és prou conegut existeixen a les urbanitzacions sòls destinats a sistemes que han estat cedits als municipis en execució del planejament urbanístic i que es troben vacants des de fa molts anys. Res justifica l’ocupació de més espai i a sobre en sòl rústic mentre existeixen aquest sols vacants.

Tampoc es pot admetre que es puguin destinar a la construcció d’aparcaments en sòl rústic, per les mateixes raons.

Atès que caldria primer definir que vol dir sòl rústic deteriorat i concretament la paraula “deteriorat”. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ho defineix com, gastat, destrossat, en mal estat, d’inferior en  qualitat o en valor, que va a pitjor, espatllat. Deteriorar: Procés per el qual es perd progressivament les característiques inicials. Com hem arribat fins aquí per tenir un sòl rústic “deteriorat”? La paraula utilitzada és  mena de subterfugi legal que admet la desídia municipal i del Consell Insular com a responsables en la salvaguarda del territori.

A més a més, aquesta nova categoria de sòl rústic –el deteriorat-,  no te en compte que la Llei 12/2017 ja distingeix el sòl rústic protegit pels seus valors “agrícoles, forestals, pecuaris, cinegètics, naturals, paisatgístics o culturals, i la seva aportació a la defensa de la fauna, la flora i el manteniment de l’equilibri territorial i ecològic”, de la resta de sòl rústic que no compta amb aquests valors. No està per tant prevista a la legislació urbanística cap altre classificació o categoria del sòl rústic, el que podría equivaler a entendre com a deteriorat tot el sòl rústic comú, el que pel que fa a l’autorització d’usos com els que autoritza la revisió del PTI i els d’aparcament, infringeixen la legislació urbanística que regula l’ús del sòl rústic.

La definició d’un altre categoria de sòl rústic, el deteriorat, és a més a més contrari al criteri jurisprudencial que ha establert que el fet que uns determinats terrenys s’hagin degradat o deteriorat per l’acció de l’home, o afegiríem nosaltres també per la seva inacció o manca d’atenció, resulta del tot intranscendent alhora d’establir en el planejament urbanístic o territorial la seva protecció, tal i com recorda la Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 27 d’octubre de 2011 (Recurs de Cassació núm. 4823/2007), inclús com  en el cas d’haver se dedicat a extracció d’àrids:

“Pero tampoco cabe admitir, en segundo y no menos decisivo lugar, que el suelo en litigio carezca de los valores ambientales que aprecia la sentencia recurrida por el hecho de haber sido degradado por la explotación de una cantera de extracción de áridos. (…)

Finalmente la tesis que se quiere hacer prevalecer en el motivo segundo es contraria a la jurisprudencia de esta Sala. Conforme a la misma el hecho de que un terreno haya sido degradado por la acción del hombre es intrascendente para la actividad de planeamiento y tampoco conlleva que éste deba recibir la clasificación de suelo urbanizable. Corresponde al planeamiento preservar esos terrenos, por razones ambientales y ecológicas, y mantenerlos como suelo no urbanizable de especial protección de ecosistemas naturales, suelos y montes de repoblación forestal, que se verifica en el PGOU impugnado. Así lo hemos declarado en las sentencias de esta Sala de 6 de mayo de 1998 (Apelación 4949/1992) y de 22 de julio de 2011 (Casación 3207/2007 ), con un criterio que confirmamos ahora. (FJ 5)”.

 

DOCUMENT 8 = Energia i Contaminació

AL.LEGACIONS

 Cap. II. Suministro de energía. Art. 14. 5. Reducción de las emisiones a través de la potenciación de la movilidad sostenible y la reducción de la movilidad motorizada, y una apuesta exigente sobre modalidades de movilidad eléctrica o usando la bicicleta como medio de transporte para los viajes de corto recorrido y/o movilidad turística.  

Demanem l’aprovació d’un pla de mobilitat per a Menorca que passi per la incorporació del transport públic sostenible a preus assequibles per a tothom. Potenciar la xarxa d’autobusos elèctrics i no els cotxes particulars. 

Demanem la reducció del nombre de vehicles dièsel i la revisió de la fiscalitat, igualant els preus del dièsel i la benzina. Penalitzar el diesel en l’impost de circulació , aplicant la normativa EURO. 

Demanem que per aconseguir una reducció de les emissions es redueixi el parc de cotxes de lloguer als mesos d’estiu, ja  que provoquen un excés de contaminació i massifiquen les carreteres.  

 

Article 15. Uso del suelo para instalaciones de fuentes primarias de energía

Energía procedente del gas natural y gas natural licuado: Utilización del gas natural licuado como fuente de energía primaria, habilitando la ejecución en su caso de las plantas satélites necesarias, con limitada ocupación del suelo, atendiendo a las limitaciones de implantación en suelo rústico establecidas en este PTI, y su posible transformación/adecuación a la instalación de otros vectores energéticos como el hidrógeno y el biogás.

Demanem la retirada del projecte de gasificació de la central tèrmica de Maó i del projecte de portar gas natural a les cases i pobles de Menorca. El gas és una energia fòssil que no té futur, i arriba 20 anys tard. Portar gas liquat de Barcelona suposarà un impacte mediambiental molt significatiu, perquè s´haurà de traslladar en vaixells i construir una planta regasificadora. La suma de factors resulta una petjada ecològica que no es compensada per la minsa reducció d’ emisions que suposarà el pas a gas.  

  1. PROBLEMAS AMBIENTALES Y SISTEMAS VULNERABLES
  2. Central térmica de Mahón, sus emisiones de CO2 suponen el 60%20(aproximadamente) del total de la isla de Menorca. Pertenece a un modelo energético que se busca modificar para alcanzar una isla Reserva de la Biosfera con huella cero

En aquest punt, trobem que hi manca les passes a donar per la reducció de la contaminació per la combustió de la central tèrmica d’Endesa a port de Maó excepte el NO2 (Refrigerat actualment per aigua depurada), així com les passes vers el tancament de la central. Mentre això no passa també manquen els instruments públics de control independent per mesurar dita contaminació, en cas de tenir que avisar a la població quan es passin els umbrals de perill. Alhora completarien les dades dels lectors de control d’emissions que hi ha al port de Maó propietat d’Autoritat Portuària.

 

 

8.4 Consideración del cambio climático y evaluación de la huella de carbono

Dado que los gases de efecto invernadero (GEI) antropogénicos están capitaneados por el dióxido de carbono (CO2), resulta conveniente calcular las emisiones derivadas de las distintas actuaciones implicadas en este Plan.

Los últimos datos expresan lo siguiente: Las emisiones per cápita de la población(2017)de derecho son 7,18 toneladas de CO2/habitante/año; y de la población de hecho, 5,83.

Lo común es calcular sólo la aportación y/o absorción de dióxido de carbono, por ser uno de los gases de efecto invernadero más numeroso y conocido por todos. Pero no hay que olvidar que los GEIs son: el vapor de agua, el metano (CH4), los óxidos de nitrógeno (NOx), el ozono (O3) y los clorofluorocarbonos (CF

Emisiones por obras de urbanización, y funcionamiento y mantenimiento del desarrollo urbano:3.114,62 +1.859,09 + 5.380,83 + 2.522,44 = 12.876,98 tCO2/año(12.876,98+ 1.823,46) –5.617,63 = 9.082,81 tCO2/año. El total ascendería a 9.082,81 tCO2/año.

Así, la huella ecológica del turismo incorpora una huella de carbono asociada al consumo de bienes y servicios turísticos, que, entre 2009 y 2013, creció mundialmente de 3,9 a 4,5 GtCO2e y explicó el 8% de las emisiones globales (Lenzen et al., 2018). Y es que, como apuntan Cadarso et al. (2015), el turismo es responsable, en el territorio, de emisiones directas, derivadas de la combustión de fueles mayoritariamente por el transporte terrestre y aéreo, y de emisiones indirectas, generadas durante la producción de inputs demandados por el sector turístico, como la electricidad, los productos agrícolas y alimentos o los productos químicos de limpieza requeridos por hoteles y restaurantes. Por otra parte, es responsable de emisiones importadas, generadas durante la producción en el exterior de bienes y servicios intermedios y finales para el consumo turístico, como son las del transporte aéreo internacional y las de los combustibles fósiles importados. Muestran estos autores que el importante peso del turismo en España explicó que su huella de carbono doméstica representará el 10,6% de las emisiones totales de CO2 en 2007 *

(*LA EMERGENCIA CLIMÁTICA EN ECONOMÍAS TURISTIZADAS: LA NECESARIA TRANSICIÓN ECONÓMICA, ECOLÓGICA Y SOCIAL COMO BASE PARA UNA MITIGACIÓN EFECTIVA1. CLIMATE EMERGENCY IN TOURISTIFIED ECONOMIES: THE NECESSARY ECONOMIC, ECOLOGICAL AND SOCIAL TRANSITION AS THE BASIS FOR AN EFFECTIVE MITIGATION STRATEGY. Catalina Maria Torres Figuerola2 Departamento de Economía Aplicada de la Universitat de les Illes Balears Joan Moranta Mesquida3 Científico titular del Centre Oceanogràfic de Balears Instituto Español de Oceanografía.)

 

Per al compliment dels Acords de París en reducció d’emissions d’efecte hivernacle, és necessari fer una valoració global del model econòmic i social que tenim a la nostra illa. La petjada de carboni està vinculada a les emissions industrials i de mobilitat, i aquestes emissions són proporcionals al nivell de creixement que la nostra illa pot contenir. A major creixement, més mobilitat, més demanda d’energia, i més petjada de carboni. A més el turisme de creuers magnifica el problema.  

  L’altre gran àmbit de la petjada de carboni, és l’alimentari. La proporció de gasos d’efecte hivernacle imputables a la nostra alimentació és descomunal en tant que som completament deficitaris i dependents en la producció d’aliments, i açò té del tot a veure amb la gestió del territori. La petjada ecològica de l’aigua mineral envasada, és l’exemple més clar. En aquest sentit, no en té cap que dediquem gran part de l’extensió agrària útil de Menorca a produir formatge per exportar als mateixos temps que hem d’importar tants i tants productes. Açò seria: afavorir una producció diversificada i molt més autosuficient. Falla el model, per tant, i el doble circuit d’exportació i importació genera que els nostres 700 km2 siguin els responsables d’una proporció elevadíssima en relació amb el nostre territori. Amb tot i lògicament, aquest és un tema fràgil per la quantitat de famílies vinculades a la producció de llet i formatge, a més de per la tradició. Caldria anar reconvertint el sistema ramader extensiu de l’illa en d’agricultura/ramaderia sostenible.

3.3. Calidad del aire

La calidad del aire presenta, a nivel general, valores buenos (aunque siempre mejorables)según los datos recogidos por la estación fija que la Red Balear de vigilancia y control de la calidad del aire de la Consejería de Agricultura, Medio Ambiente y Territorio del Gobierno Balear tiene en el Polígono Industrial localizado al este del núcleo urbano del municipio de Ciudadela. Se establece un control de los contaminantes atmosféricos más relevantes, como óxidos de nitrógeno (NO2), ozono troposférico (O3) y partículas en suspensión (PM10) Los valores de referencia para determinar la calidad del aire, son los contenidos en el RD 102/2011, de 28 de enero, relativo a la mejora de la calidad del aire, que establece los valores límite y niveles críticos para la protección de la salud en relación a los distintos contaminantes atmosféricos yen aplicación de las determinaciones contempladas en la Ley 34/2007, de 25 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera.

Aquí manquen les lectures de contaminants i valors de referència de CO, PM2,5 i SO2. Atès que estan presents principalment en les emissions procedents de la indústria, el trànsit i la calefacció domèstica. Que en la crema de combustibles fòssils que contenen sofre, carbó i petroli i diòxid de sofre (SO2), que afecta al sistema respiratori i a les funcions pulmonars i pot causar irritació ocular. Que el diòxid de sofre és un dels precursors de l’àcid sulfúric, principal component de la pluja àcida.  

Segons les lectures de dades que manegem dels controls d’emissions de Ports, hi ha pics de contaminació lligats a entrades i sortides de vaixells al port de Maó, dels valors de sofre, partícules PM10 i diòxid de nitrogen. 

Dia 1 de gener de 2020 va entrar en vigor la normativa internacional que obliga als vaixells a utilitzar els combustibles amb menys contingut de sofre.  Es tracta d’un dels contaminants que té més incidència en la salut humana i el medi ambient. Fins el 2019 es poden fer servir combustibles amb un màxim de 3.5 % de sofre, però a partir de 1 de gener de 2020, el contingut màxim no pot superar el 0,5%. Pel que fa al Mediterrani, no hi ha possibilitat d´ excepcions.

Demanem que, per tal de reduir al màxim els índex de contaminació al port de Maó,  s’incorpori al document la necessitat de controls als vaixells sobre la certificació del canvi de combustible,  d’acord amb la normativa europea.

  1. SEGUIMIENTO AMBIENTAL DEL PTI 

De acuerdo al Anexo IV de la Ley 21/2013 de Evaluación Ambiental, este documento debe contener un Programa de Vigilancia Ambiental (PVA). Se presenta de vital importancia conocer si las acciones propuestas en esta revisión del PTI serán eficientes con el paso del tiempo, si afectarán de forma positiva como se prevé o, por el contrario, se tornará alguna de ellas como un problema a lo largo del territorio menorquín. En otras palabras, garantizar que se cumplan las medidas preventivas y correctoras propuestas en el EAE. Para este seguimiento se propone una serie de indicadores a los que acudir para analizar la evolución de dichas propuestas

Segons l´informe d´Ecologistas en Acción:

 “Se ha superado también el objetivo legal establecido para el ozono durante el quinquenio 2015-2019, siendo generalizado en todas las zonas el incumplimiento del objetivo a largo plazo, por lo que puede concluirse que la totalidad de los cultivos, montes y espacios naturales de las Illes Balears están expuestos a niveles de ozono que dañan la vegetación y de metales pesados, con la excepción del níquel en la estación de Pous (Menorca), que con 11 ng/m3 representa la concentración más elevada de este contaminante en el Estado español durante el año pasado. Una de las zonas donde en el trienio 2017-2019 se ha superado el objetivo legal para la protección de la salud por ozono en al menos una estación (Menorca -Maó -Es Castell ). 

Los peores registros del ozono troposférico, con una importancia menor de las partículas PM10 y PM2,5. se dieron en la estación de Maó en Menorca, con 117 días de superación. Maó sobrepasó además el más laxo valor objetivo legal para la protección de la salud en el trienio 2017-2019, con 35 y 31 días de superación media, respectivamente, por encima de los 25 días al año que se establecen como máximo promedio trienal, empeorando la situación de trienios anteriores. 

En 2018, el Govern de las Illes Balears procedió a elaborar el Plan Marco de mejora de la calidad del aire para las Illes Balears, para que cada Ayuntamiento pueda elaborar su propio Plan de ámbito municipal. Los borradores de los planes de mejora de la calidad del aire de Palma, Maó y Eivissa elaborados simultáneamente no han sido tramitados hasta la fecha. Por lo tanto, no se tiene conocimiento de la elaboración ni aprobación por el Govern de ningún plan de mejora de la calidad del aire referido a las superaciones del valor objetivo legal de ozono en las isla de Menorca, más allá de la Instrucción 1/2017 de 14 de noviembre del director general de Energía y Cambio Climático, por la que se estableció un Protocolo de Información a la Población ante Superaciones del Umbral de Información para el Ozono en el Aire Ambiente. Recientemente, el Govern ha dictado un Decreto-Ley de medidas urgentes y extraordinarias para el impulso de la actividad económica y la simplificación administrativa, que incorpora un cúmulo de medidas desarrollistas agudizando la dependencia del monocultivo turístico (cuya fragilidad ha golpeado con dureza a amplias capas de la población, a raíz de la pandemia), entre ellas la reducción de los plazos de información pública e informe municipal para los proyectos de nuevas carreteras, duplicaciones de calzada y variantes. Una clara opción por el continuismo de un modelo de movilidad que se ha demostrado altamente perjudicial para la calidad del aire, para la salud de la población balear y para el medioambiente.”

 

Demanem que s’incorpori al document del PTI el pla de seguiment de la Qualitat de l’Aire a la zona de LLevant i l’obligació d´establir controls d’emissions públics que proporcionin informació constant a la població sobre els índexs dels principals contaminants, incloses les PM 2,5, tan perjudicials per a la salut de les persones. Avui per avui, només tenim dades fragmentades de l’estació que el Govern Balear té a Ciutadella. 

DOCUMENT 9 = Al-legacions mar

 

AL·LEGACIONS 

 

Atès que en la Memòria de la revisió del PTI, Document d’aprovació inicial comença a la pàgina 1, amb una fotografia de l’illa de l’Aire. Una Fotografia desafortunada, ja que quan s’observa en detall i ampliada, es veuen multitud de iots i velers fondejats davant el moll de l’illa, on tota la zona és una praderia de posidònia incomplint el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidònia oceànica a les Illes Balears i per la directiva Habitat (92/43/CEE del Consejo de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, de la Unió Europea per la qual la destrucció de la Posidònia oceànica està prohibida. 

Per un document d’aquestes característiques, seria adient altra fotografía, on no es constati que es vulnera la llei.

 

Atès que la pàgina 276 de la Memòria, Puertos y Transporte Marítimo, diu:

 

El Plan Territorial asume como criterio general de referencia la máxima protección del litoral balear en su estado natural y propone promover y fomentar:

 

a)La implantación de instalaciones ligeras del tipo embarcadero o varadero de mínimo impacto territorial para la satisfacción al máximo posible de la demanda actual y futura de navegación deportiva y de recreo que no precise de instalaciones propiamente portuarias. 

 

L´impacte sobre els ecosistemes costeres causat per les embarcacions de lleure ha estat àmpliament avaluat per diferents grups d’investigació científica al voltant del món (refs) sent que la Reserva de Biosfera Menorca ha estat recentment ampliada a la mar que envolta el territori, cal esperar que el nou PTI consideri la millora de les instal·lacions ja existents per reduir l’impacte sobre el medi ambient marí en lloc de noves instal·lacions. Pel que fa a la demanda actual i futura de navegació esportiva i d’esbarjo, les dades sobre la capacitat de càrrega de les cales i platges de Menorca són clars indicant que en els mesos d’estiu ja existeix massificació de manera que no hauria de, baix cap punt de vista,  ampliar la capacitat de zones d’ embarcadors o varadors mentre que hauria de millorar i controlar els actuals.  

 

És més que evident que actualment hi ha prou llenegalls,  embarcadors i varadors a les cales de la costa, fomentar la nova construcció és contribuir a la massificació de la mar als mesos d’estiu, amb la consegüent destrucció dels hàbitats marins i costaners.  Les instal·lacions actuals són suficients per la realització d’activitats de navegació esportives i d’esbarjo al llarg de tot l’ any, mentre que la instal·lació de noves contribuiria només a una major massificació a l’estiu que és quan hi ha de veritat  la demanda.

 

b)La implantación y explotación de instalaciones de invernada de embarcaciones en naves o espacios acondicionados al efecto, incluso ajenos a los puertos, en especial las que se doten con buenos y rápidos medios de izada, a fin de cubrir el déficit de oferta existente, facilitar el mantenimiento de las embarcaciones y contribuir a disminuir las necesidades de superficie de agua abrigada por obra exterior.

En aquest punt s’hauria d’especificar la ubicació en llocs degudament reglamentada (com polígons industrials) especificant que estarà prohibit en sòl rústic, especialment en les Àrees de Transició, pels efectes de contaminació per patents, vernissos i resines altament contaminants.

 

  1. c) Se prohíbe el sobrante de cadena que sirve de base para fijar las boyas de amarre, para evitar los importantes daños que genera el arrastre de las cadenas por el movimiento del mar.

 

Aquest punt s’hauria de complementar amb la substitució de part de la cadena per corda i boia intermitja. A més de la prohibició dels morts de ciment, iniciant la substitució pels ancoratges de rosca o arpó.

Atès que al 2. Normativa.  Título X. DETERMINACIONES ESPECÍFICAS SOBRE EL LITORAL. Artículo 118. Actuaciones para garantizar el mantenimiento de los ecosistemas marinos, paisajes costeros y minimizar los efectos del cambio climático. 

El Consell Insular elaborará un Plan Territorial Sectorial para la ordenación del litoral y la delimitación de las Áreas Protegidas Marinas.

b)Áreas de fondeo regulado: está permitido el amarre sobre boyas, pero no el anclaje en el fondo. Se sumarán a estas áreas, las ya existentes de: i.S ́Albufera d ́Es Grau: Cala des Tamarells e Illa d ́en Colom ii.Reserva Marina del Norte de Menorca: Bahía de Fornells, entre la Punta de Sa Creu, el norte del puerto, S ́Arenalet y la Illa de Sargantanes .iii.Reserva Marina del Sur de Menorca: Son Saura.

Creiem que aquí hi ha un error o manca informació sobre les reserves marines. Manca la de l’Illa de l’Aire, I es confon amb el LIC i la ZEPA del sud de Menorca. A no ser que es proposi fer altra Reserva Marina a Son Saura.

  1. Protección del espacio costero con el fin de preservar la integridad de los ecosistemas y paisajes costeros y minimizar los efectos del cambio climático: a)Espacios Costeros urbanizados o litoral construido: Se evaluará el impacto de la subida del nivel del mar en el espacio litoral construido y sus playas confinadas al objeto de concretar el diseño funcional de los mecanismos de protección costera en cada caso, como la naturalización costera o la construcción de diques y rompeolas. b)En las zonas de dominante natural o recreativa (playas, costas bajas o acantilados), se reubicarán los usos y recursos de la franja costera evitando la invasión de áreas con elementos de interés, para ellos se utilizarán los suelos rústicos de protección costera, que limitan los usos y prohíben la edificación y el desarrollo de cualquier tipo de actividad urbanizadora.

Aquí cal introduir el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears. 

 

La frase “se reubicarán los usos y recursos de la franja costera”  no és ni encertada ni correcta. Els recurs no poden ser reubicats, i els usos estan limitats pels nivells de protecció de les diferents zones (reserves, parcs naturals, LIC, sòl rústic, etc) recordant que els governs tenen l’obligació de realitzar avaluacions sobre els impactes ambientals en zonas de interés natural per fall judicial del (ref).  

 

 Atès que a l’ANNEX 2. Bones pràctiques de retirada de restes de posidònia morta en l’àmbit territorial de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

  1. Condicions de retirada: 
  • La posidònia s’ha de retirar de manera que no inclogui una quantitat apreciable d’arena, fins i tot si això implica la rentada al mar de les restes retirades o la necessitat de mantenir una fracció de la posidònia present. 
  • Les operacions de retirada no han d’afectar la vegetació natural ni els sistemes dunars. Per a això, amb caràcter general, s’ha de mantenir una distància mínima de seguretat de 3 metres respecte de les zones amb vegetació natural. 
  • Tampoc no s’ha de retirar la posidònia de la zona de platja submergida, ni la humida de la platja emergida.

 

Punt 6,  la capacitat de càrrega a l’arena i làmina d’aigua. C)Punt conflictiu zones de convivència:

  1. La Zonificación de la lámina de agua a lo largo de la costa, debería determinar el uso prioritario en los 500 primeros metros medidos desde la línea de costa:

a)Uso prioritario Náutico-Deportivo, distinguiendo entre Puertos, Otras instalaciones y Zonas de tránsito y fondeo libre o lámina de agua correspondiente a aquellas zonas de costa acantiladas o sin acceso ni peatonal ni rodado en las que la posibilidad de interferencia entre barcos y otros usos es muy poco probable:

i.Para el conjunto de las zonas afectadas por regulaciones supramunicipales, los usos se ajustarán a dichas normatives

.ii.Incorporar los criterios a seguir en los puertos: gestión de amarres, incluidos los de tránsito; optimización de la lámina de agua; servicios a la náutica deportiva; y señalización de peligros a la navegación., distribución y mejora de importantes servicios como rampas de varada y marinas secas, puntos de abastecimiento de combustible, estaciones náuticas, zonas de mantenimiento de embarcaciones, puntos de abastecimiento de agua dulce y gestión de residuos, y zonas de aparcamiento y accesos. 

b)Uso prioritario de baño, playas y calas en las que se determine que el uso prioritario va a ser el baño y, en particular, zonas vírgenes en las que no se haya detectado la presencia de otros usos.

En aquest punt estaria bé especificar quines seran les zones d´ús  exclusiu/prioritari de bany, ja que dir “ zonas vírgenes en las que no se haya detectado la presencia de  otros usos” és ambigu i dóna a entendre que possiblement cap zona complirà els requisits per ser zona prioritària de bany.  Cal recordar que la massificació nàutica dels darrers anys fa difícil trobar llocs per gaudir de un bany tranquil i lliure del perill que implica l´ús d´embarcacions esportives i d’esbarjo sense llicència per als  banyistes a l’ estiu a Menorca.

  1. c) Zonas de convivencia, incluyendo todas aquellas zonas en las que exista más de un uso y todos ellos con la suficiente importancia como para ser necesaria alguna propuesta de intervención. Dentro de las zonas de convivencia quedarán incluidas todas las playas urbanas, así como aquellas playas naturales en las que se haya detectado o gran presión por parte de los barcos, por parte de barcos y bañistas, o varios usos diferentes. También podrían incorporarse en este apartado aquellas instalaciones náutico-212 deportivas que, sin ser puertos, se caracterizan por la complejidad de los usos ubicados en su entorno.

En els darreres anys s´ha limitat l’accés per terra a les platges i cales naturals durant l’estiu per evitar el impactes de la massificació sobre els fràgils ecosistemes costaners, de la mateixa manera l’accés d’ embarcacions també hauria de ser limitat. Per tant, les platges naturals haurien de quedar excloses de qualsevol nova instal·lació d´ús nàutic. Sembla injust que els visitants de l´illa a l’ estiu hagin de pagar per un bus o aixecar-se a les cinc del matí per aconseguir una plaça de parking per visitar les famoses cales de Menorca i a l´arribar descobreixin que la cala està plena de vaixells que no permeten gaudir d’un bany tranquil. Atès que les activitats nàutiques massificades tenen un gran impacte sobre els ecosistemes costaners, aquestes haurien de ser excloses de les zones costaneres naturals, verges, protegides o d´importància ecològica durant l´estiu.

 

  1. Los criterios generales para la ordenación de los servicios deberán tener en cuenta el grado de antropización y accesibilidad de la costa, ubicándose estas actividades prioritariamente en zonas urbanas y, en cualquier caso, en las que exista acceso rodado; la distribución de la demanda y de los usuarios reales y potenciales a lo largo de la costa; y la posibilidad y viabilidad de su inclusión dentro de los puertos y zonas de uso prioritario náutico deportivo.

Els serveis només haurien de ser instal·lats en zones urbanes. La frase “en cualquier caso, en las que exista acceso rodado” podria donar lloc a ambigüitats o bé “acceso rodado” hauria de ser definit. Creiem que la distribució de la demanda no hauria de ser un criteri a seguir ja que com és conegut per tothom hi ha més demanda en els llocs on els ecosistemes marins són més fràgils i feliçment fins ara han estat millor conservats. Per tant usar el criteri de demanda per instal·lar serveis es completament l’oposat a les polítiques seguides fins ara per preservar la Reserva de Biosfera Menorca.

  1. En función de la presión existente y del número y variedad de usos localizados se procederá a la caracterización de las zonas de convivencia de acuerdo a los siguientes niveles de intervención, y de acuerdo de todo caso con la legislación ambiental vigente, en particular con lo dispuesto en el Decreto Posidonia, y los planes de gestión existentes. La prioridad temporal y/o urgencia de la intervención, dependerá de los condicionantes existentes en la zona de convivencia (praderas de posidonia, zonas arqueológicas submarinas, calidad paisajística del entorno, riesgos para los usuarios, etc); de la capacidad de acogida tanto en agua como en tierra; del grado de antropización (cuanto mayor sea mayor podrá ser el nivel de intervención); y de la diversidad de usos:
  2. a) Grado de intervención 0 regulación. Se aplicará a zonas con bajo grado de presión en las que no se estima conveniente intervenir, pero sí establecer una regulación que garantice la convivencia entre los distintos usos. 
  3. b) Grado de Intervención 1. Mínima intervención.  Se aplicará a aquellas zonas en las que sea necesaria una mínima actuación, como el balizamiento de la zona de baño o fondeo, el desplazamiento o reserva de un canal de acceso, la señalización preventiva o informativa, etc. 

 

En aquest punt caldria introduir l’Informe tècnic 02/2018 del

CAPACITAT DE CÀRREGA a la zona litoral de les platges.

Servei d’informadors de la Reserva de la Biosfera.

La capacitat de càrrega és el nombre màxim d’usuaris que un determinat espai pot suportar indefinidament, sense provocar impactes negatius significatius. En aquest cas, la capacitat de càrrega és el nombre de persones que el sistema natural platja – duna pot suportar sense causar impactes importants a la zona i a la vegada satisfer els usuaris. Aquest concepte es troba fortament lligat amb la sostenibilitat. Existeixen bàsicament dos tipus de capacitat de càrrega, la física i la perceptiva: la capacitat de càrrega física: és el nombre màxim d’usuaris que un determinat espai pot suportar indefinidament, sense provocar impactes negatius significatius. Capacitat de càrrega (perceptiva): màxim nombre de persones que es poden acomodar en un espai sense que aquestes experimentin una sensació de saturació que resulti insatisfactòria o poc confortable. Es poden emprar dos criteris a l’hora de calcular la capacitat de càrrega. Un primer criteri, de caire normatiu, establert a l’article 60 del PTI (2003) per al dimensionament dels aparcaments que donen accés a les platges verges, determina que la capacitat de càrrega òptima per platges verges (tipus B i C) és de 15 m2/persona i per les platges urbanes (tipus A) de 5 m2/persona. Aquest criteri també és emprat pel Servei de platges del Consell Insular de Menorca i utilitzat majoritàriament fins a l’actualitat. En canvi, també existeix un segon criteri de caire indicatiu, proposat a l’esborrany del Pla Especial d’Aparcaments, que utilitza el següent barem per establir la capacitat de càrrega òptima. ¬Platges tipus A: 5 m2 de superfície de repòs per persona. ¬Platges tipus B: 10 m2 de superfície de repòs per persona. ¬Platges tipus C: 15 m2 de superfície de repòs per persona. Aquest nou mètode de càlcul es basa amb la capacitat de càrrega perceptiva dels usuaris, ja que diferents estudis realitzats als darrers anys conclouen que la gent comença a percebre una sensació de saturació a partir dels 9 m2 de superfície per persona (Gallofrè, 2011). Aquesta percepció canvia segons les expectatives dels usuaris en funció de la tipologia de platja visitada. Pel present estudi s’adopta el criteri de superfície d’arena òptima per persona a les platges verges (tipus B i C) i a les platges urbanes (tipus A), aquesta superfície d’arena òptima és de 15 m2/persona a les platges verges i d’uns 5 m2/persona a les platges urbanes (criteri establert pel Servei de Platges del Consell Insular de Menorca l’any 2000). Amb aquesta estimació i juntament amb la superfície total de la zona de repòs de cada platja, es pot obtenir la capacitat de càrrega de cada platja (nombre de persones òptim per cada platja). 

 

 

 

Aquest punt només es tractat al nou PTI a l’article 75. Ordenació urbanística del sòl rústic protegit. 3 Camins, accessos i aparcaments, però només parla de les zones litorals del sòl rústic protegit. 

b)Los aparcamientos en las playas se ejecutarán de forma integrada en el entorno, y su dimensionamiento se ajustará a la capacidad de acogida de éstas, definiéndose un máximo de usuarios de 15m2 arena/usuario en las playas naturales y poco antropizadas.

 En aquest punt hi caldria aclarir què és “poco antropizadas”. Poc o molt són criteris relatius que mai haurien de usar-se en cap planificació. A més, poc o molt antropitzades no té res a veure amb els valors naturals de la platja sinó que té més a veure amb el grau d´intervencions preventives fetes anteriorment.

El punt 6è segueix: I en cap moment parla de la capacitat de càrrega de llur làmina d’aigua a les platges en relació a la quantitat de vaixells:

Las actuaciones propuestas serán aisladas, no influirán en el desarrollo del resto de usos, y no afectarán negativamente al entorno. Se podrán agrupar dentro de este nivel las playas naturales y poco antropizadas en las que la propuesta sea mínima, incluidas aquellas en las que se delimite el área de fondeo en función del principio de no afección a las praderas de posidonia.c)Grado de intervención 2. Reserva de suelos. Dentro de este nivel quedarán agrupados todos aquellos puntos en los que sea necesaria la reserva de suelos para la mejora de servicios o para la ubicación de nuevos usos.  

Reserva de suelos per a la millora de serveis que no han estat planificats en el present pla? Una altra vegada el punt és ambigu i podria permetre l’ampliació i creació de serveis que no han estat planificats.

  1. d) Grado de intervención 3. Propuesta de Ordenación de los usos existentes. Se agruparán en este nivel aquellas áreas en las que se estime necesaria una ordenación de los usos, o de un uso en concreto cuya materialización conlleve cierta complejidad, como la colocación de boyas para el fondeo, la ubicación de pantalanes temporales, etc. 

Els usos existents poden no ser els més adequats per a la zona en qüestió, per tant hauria de tenir-se en compte també l’ eliminació d’ usos que puguin ser nocius per a la zona en qüestió. 

El Servei d’informadors de la Reserva de la Biosfera. 2018 diu al seu informe :

“La abundància d’embarcacions a les platges de Menorca ha variat entre 0 i 134 embarcacions, amb un 35,2% de platges amb 0-5 embarcacions,  un 11,1% de platges amb 5-10 embarcacions,  16,7% de platges amb 10-20 embarcacions,  16,7% de platges amb 20-40 embarcacions, i 20,4 platges amb més de 40 embarcacions.  Destaca notablement es Grau amb la comptabilització màxima de 134 embarcacions, encara que cal destacar que la majoria estan amarrades a l’embarcador. Altres platges que han tingut una gran afluència d’embarcacions, arribant-se a comptabilitzar 60, han sigut Macarella, Macarelleta, i Binissafúller; seguides de Binibèquer amb 55 embarcacions, Cala Canutells amb 48 ( també amb embarcador), Pregonda- platja gran amb 44, i La Vall- es Bot i la Vall- es Tancats amb 42 embarcacions”.

Atès que exposats els arguments i fotografies dels fondejos amb mort de ciment, la neteja de les platges i  els gràfics on es constata la superació dels límits de la capacitat de càrrega tant a les platges com a llur làmina d’aigua:

 

Formulem les següents al·legacions:

1a. Caldria retirar la fotografia de la pàgina 1 de la memòria i substituir-la per una més adient que no mostri la mala praxis dels fondejos damunt posidònia. 

2a. Eliminar de  la pàgina 276 de la Memòria, Puertos y Transporte Marítimo el foment de nous varadors a la costa. 

-No autoritzar noves infraestructures de hivernatge d’embarcacions fora dels ports i polígons industrials. 

-No permetre aquests tipus de industria en les AT, Àrees de Transició per la contaminació que generen.

Ampliar el contingut de la proposta del sobrant de les cadenes i reconvertir els fondejos fixos d’obra de ciment pels de rosca. Implantar la boia intermitja.

3a  Corregir l’error de la Reserva Marina del sud de Menorca, Son Saura, i introduir la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire  (Article 11. de la Normativa.  Títol X )

4a Introduir el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears. ANNEX 2. Bones pràctiques de retirada de restes de posidònia morta en l’àmbit territorial de competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

 

5a  Introduir en aquest punt la capacitat de càrrega de les platges i de la làmina d’aigua de les cales. També cal una normativa o pla director aplicable per quan es superi la capacitat de càrrega, tancant la zona i recol·locant vaixells i persones en altres llocs. 

 

6a Establir criteris de sostenibilitat, valors ecològics i naturals per sobre dels criteris de demanda d’usuaris.

7a  El pla estratègic ha de tenir en compte no només l’ordenació dels serveis existents o la creació de nous serveis sinó també l’eliminació dels serveis i activitats que puguin ser nocius per al medi ambient.

8a. Eliminar paraules i frases ambigües les quals poden donar lloc a diferents interpretacions. A saber: 1) poc o molt antropitzades, 2)reserva de sòls per nous usos no planificats, 3) zones en las que existeix  accés rodat, 4) zones verges en les que no s’ha detectat la presència d’altres usos, 5b) els usos no podem ser reubicats. Els usos haurien només de ser establits d’acord amb els graus de protecció i d’importància ecològica per a la preservació dels recurs naturals. 

9a Incloure dins de l’article 118 del títol  X  l’avaluació de l’estat dels hàbitats costaners i la sostenibilitat e impacte de qualsevol instal·lació servei o activitat que se vulgui realitzar. Sense aquesta avaluació és impossible minimitzar els efectes del canvi climàtic, que ha estat produït principalment per la sobreexplotació i mal ús dels recurs naturals.

 

 

Totes les al-legacions en un sol document

TOTES LES AL-LEGACIONS

 

 

Al·legacions:
1a. Caldria retirar la fotografia de la pàgina 1 de la memòria i substituir-la per una més adient que
no mostri la mala praxis dels fondejos damunt posidònia.

2a. Eliminar de la pàgina 276 de la Memòria, Puertos y Transporte Marítimo el foment de nous
varadors a la costa.
-No autoritzar noves infraestructures d’hivernatge d’embarcacions fora dels ports i polígons
industrials.
-No permetre aquests tipus de industria en les AT, Àrees de Transició per la contaminació
que generen.
-Ampliar el contingut de la proposta del sobrant de les cadenes i reconvertir els fondejos
fixos d’obra de ciment pels de rosca. Implantar la boia intermitja.

3a (Article 11. de la Normativa. Títol X ) Corregir l’error de la Reserva Marina del sud de
Menorca, Son Saura, i introduir la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire 4a Introduir el Decret 25/2018,
de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears. ANNEX 2. Bones
pràctiques de retirada de restes de posidònia morta en l’àmbit territorial de competències de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears

4a (Article 11. de la Normativa. ) Introduir en aquest punt la capacitat de càrrega de les platges i
de la làmina d’aigua de les cales. També cal una normativa o pla director aplicable per quan es
superi la capacitat de càrrega, tancant la zona i recol·locant vaixells i persones en altres llocs.
Establir criteris de sostenibilitat, valors ecològics i naturals per sobre dels criteris de demanda
d’usuaris.

5a (Article 11. de la Normativa. ) El pla estratègic ha de tenir en compte no només l’ordenació
dels serveis existents o la creació de nous serveis sinó també l’eliminació dels serveis i activitats
que puguin ser nocius per al medi ambient.

6a (Article 11. de la Normativa. Títol X ) Eliminar paraules i frases ambigües les quals poden
donar lloc a diferents interpretacions. A saber: 1) poc o molt antropitzades, 2)reserva de sòls per
nous usos no planificats, 3) zones en las que existeix accés rodat, 4) zones verges en les que no
s’ha detectat la presència d’altres usos, 5b) els usos no podem ser reubicats. Els usos haurien
només de ser establits d’acord amb els graus de protecció i d’importància ecològica per a la
preservació dels recurs naturals.

7a Incloure dins de l’article 118 del títol X l’avaluació de l’estat dels hàbitats costaners i la
sostenibilitat e impacte de qualsevol instal·lació servei o activitat que se vulgui realitzar. Sense
aquesta avaluació és impossible minimitzar els efectes del canvi climàtic, que ha estat produït
principalment per la sobreexplotació i mal ús dels recurs naturals.

8a. Cap. II. Suministro de energía. Art. 14. 5 . Demanem la reducció del nombre de vehicles
dièsel i la revisió de la fiscalitat, igualant els preus del dièsel i la benzina. Penalitzar el diesel en
l’impost de circulació , aplicant la normativa EURO. Demanem que per aconseguir una reducció
de les emissions es redueixi el parc de cotxes de lloguer als mesos d’estiu, ja que provoquen un
excés de contaminació i massifiquen les carreteres.

9a. Article 15. Uso del suelo para instalaciones de fuentes primarias de energía. Demanem la
retirada del projecte de gasificació de la central tèrmica de Maó i del projecte de portar gas natural
a les cases i pobles de Menorca.

10a. 8.4 Consideración del cambio climático y evaluación de la huella de carbono. Demanem que
s´incorpori al text l´el.liminació de les activitats que augmenten la petjada de carboni, com els
grans i mitjans creuers. Demanem la incorporació al PTI de la revisió del model alimentari de
Menorca, basat en una producció d´aliments que augmenta la petjada de carboni causat pels
gasos d’efecte hivernacle. Caldria anar reconvertint el sistema ramader extensiu de l’illa en
d’agricultura/ramaderia sostenible.

11a. 3.3. Calidad del aire. Demanem que s´incorporin al document les lectures de contaminants i
valors de referència de CO, PM2,5 i SO2. Demanem que, per tal de reduir al màxim els índex de
contaminació al port de Maó, s’incorpori al document la necessitat de controls als vaixells sobre la
certificació del canvi de combustible, d’acord amb la normativa europea que va entrar en vigor dia
1 de gener de 2020 i que obliga a utilitzar combustibles amb menys contingut de sofre.
Demanem que s’incorpori al document del PTI el pla de seguiment de la Qualitat de l’Aire a la
zona de LLevant i l’obligació d´establir controls d’emissions públics que proporcionin informació
constant a la població sobre els índexs dels principals contaminants, incloses les PM 2,5, tan
perjudicials per a la salut de les persones.

12a. Retirar l’articulat que parla de l’ús del sòl rústic “degradat o deteriorat”, tan fa la seva
categoria, per a seguir creixent urbanísticament a costa del territori per a equipaments i
infraestructures tant públiques com privades, a llindar amb les zones turístiques “madures” i
“obsoletes” que apareix a la Memòria del PTI pagina 232 i a la Normativa del PTI, article 57,
pàgina, a la Programació i Gestió d’Ordenació Turística pag. 42,43. Així com les disposicions
transitòries VIII “aparcaments en sòl rústic”, pag 219. Que regulen actuacions en sòl rústic en
continuïtat a les zones turístiques.

13a. Retirar el punt 4 de l’article 94 Possibilitat de fer restaurants en cada explotació agrícola en
sòl rústic.

14a. Modificar l’article 55 que estableix com a condició que per a les noves edificacions es certifiqui l’existència d’aigua:
Sol·licitem una nova redacció de la normativa de manera que l’aprovació de qualsevol planejament urbanístic que impliqui una necessitat de dotació de recursos hídrics,  per fer front a la nova demanda, es supediti a l’informe de suficiència de l’aigua, basat en dades oficials, convenientment publicades cada any, a l’existència efectiva d’aquest recurs,  i a que en el municipi on s’ubiqui no existeixin situacions de falta de subministrament d’aigua potable a urbanitzacions turístiques ja consolidades per l’edificació.

15a A l’article 24.2 Demanem que els aljubs i cisternes siguin obligatoris també en els habitatges plurifamiliars i els comunitaris.

16a. A l’article 24.3.b Demanem que més enllà del foment, s´hauria d´incorporar l´ordenació d’usos amb terminis concrets.

17a. A l’article 24.3.c Demanem que el text hauria de canviar el paràgraf “ Se promoverá la reconversión de las redes unitarias existentes en redes separativas” pel següent : “La reconversión de las redes unitarias existentes en redes separativas serà obligatòria”

18a. A l’artícle 35.8 Demanem que es faci al text una modificació, ja que creiem que s’hauria de reconvertir el sistema d’aspersió dels jardins tipus anglesos per jardí de plantes autòctones adaptades a la higrometria de l’illa. En tot cas, els nous jardins hauran de complir amb els següents paràmetres de qualitat ambiental:
• Jardineria de plantes autòctones per als tancaments del perímetre, d’ullastre, mata de llentrisca i d’altres adaptats a la sequera estival.
• Recollida i emmagatzematge d’aigües pluvials per a regadiu.
• Sistemes d’estalvi d’aigua, com el degoteig de baix consum.

19a. A l’article 79.5 Proposem la incorporació al document de la prohibició de l’activitat de ramaderia intensiva en les àrees de vulnerabilitat dels aqüífers.

20a. A l’article 2.4 Regulació d’Usos del sòl Rústic i en l´apartat 2.4.1 Infraestructures dins el sòl rústic sobre energies renovables demanem incloure les ANEI, ANIT I AIA afegides a l´ús prohibit, i ús condicionat a AT i SRG. Per tant, el redactat quedaria així:
-Us prohibit en AANP, ARIP, AIP , ANEI, ANIT i AIA
-Us condicionat AT i SRG, on no es podran ubicar si el sòl és apte per a la producció d’aliments.

21a. Demanem la retirada de l’article 57. Entenem que la excepció que vol introduir el PTI no està contemplada i no es pot admetre en sòl rústic. Infringeix el règim general del sòl rústic establert per la Llei 12/2017 de 29 de desembre, d’Urbanisme de les Illes Balears, que no preveu cap excepció a l’ús d’aquest sòl com el que ara pretén admetre el PTI aprovat inicialment, ja que a l’article 33 prohibeix totes les activitats, construccions i usos que desvirtuen les característiques que han motivat la inclusió dels terrenys en aquesta categoria de sòl.

22a. A l’article 87 4-b-ii-a sol·licitem que l´activitat d´hivernada d’embarcacions sigui expressament exclosa de les Àrees de Transició per ser una activitat potencialment contaminant i molesta, a tocar de les zones urbanes existents.

23a. Article 12 Anul·lació de l’apartat a. 1/ No permetre cap altra activitat que les actuals, i impossibilitar la transformació de les existents.
2/Apartat (b)
Impossibilitar cap altra ampliació i si permetre l’ús d’activitats esportives en les instal·lacions, sempre que siguin compatibles amb l’ús principal de l’Aeroclub, i sempre que no tinguin calendaris periòdics.
4/ Assenyalar que les instl-lacions fotovoltaiques estigui condicionada a l’explotació Pública o Pública-Privada per part del Consell Insular i/o dels ajuntaments de Sant Lluís i Maó.
5/ Assenyalar la reobertura dels camins públics expropiats, entre Maó i Llucmaçanes i Maó Sant Lluís.

24a Article 22.7/ Demanem l´elaboració en el termini de 3 anys d’un Pla de Mobilitat Genèric per a tota l´illa, que passi per la incorporació del transport públic sostenible a preus assequibles per a tothom.
Potenciar la xarxa d’autobusos elèctrics i no els cotxes particulars. Paral·lelament, Els ajuntaments hauran d’elaborar, aprovar i aplicar el seu Pla de Mobilitat propi per a cada Municipi. En cas que els ajuntaments no hagin aconseguit aplicar el seu pla de Mobilitat propi, serà el Consell Insular el que estigui capacitat per aplicar el Pla  propi del Consell Insular.
Demanem la potenciació de la bicicleta establint ajudes per a l´adquisició de bicis de igual forma que es donen ajudes per a impulsar les energies renovables.
Demanem que es donin ajudes a les empreses que fomenten la bicicleta entre els seus treballadors.
Demanem establir una xarxa de camins rurals i carreteres locals que comuniqui els pobles, els nuclis rurals i les zones turístiques, on l’ús de la bicicleta o dels vianants haurà de ser prioritari sobre el trànsit motoritzat i fer campanyes de sensibilització i informació a la ciutadania.
Elaboració d’un mapa de vies on la bicicleta és prioritària. Establir velocitat reduïda i controls per al seu compliment.
Elaboració d´una normativa específica per circular en els camins rurals i fomentar el respecte pels vehicles més vulnerables. Oferir serveis complementaris per a les bicicletes, com aparcaments segurs i còmodes, tallers de reparació, sistemes de lloguer o admissió massiva en vehicles de transport públic.
Demanem que el foment de la bicicleta no sigui a costa de consum de territori, sinó que l´ús de la bicicleta estigui incorporat a les vies existents, fent adaptacions concretes a algunes cruïlles per facilitar el pas d´aquests vehicles i establint sistemes per a que siguin els vehicles a motor que s’adaptin als vehicles sostenibles i més vulnerables. Demanem la creació de xarxes escolars segures a tots els municipis per facilitar que nens i joves puguin accedir als seus centres escolars a peu o en bicicleta, facilitant així l’accessibilitat i descongestionant de vehicles les vies en hores punta. Si el 50% dels desplaçaments curts que es fan en cotxe es fessin en bici, suposaria una reducció del cost mediambiental proporcional.
Dins el Pla de Mobilitat de Menorca incloure la connexió entre Maó-Es Castell-Sant Lluís, mitjançant una línia de Bus, en format de circumval·lació amb dos sentits. Una línia que hauria de tenir preus simbòlics per als residents,
gratuïts fins a 18 anys i gratuïts també, per als majors de 65 anys. En definitiva aconseguir que el Transport Públic sigui més barat i més ràpid que l’ús del cotxe privat.

 

 

omplir el formulari per saber on dipositar les teves al-legacions

6 + 10 =