Les cares del Covid-19

 

El drama

Des del confinament obligatori, la lectura i escriptura són maneres de distracció i d´inversió d´un temps valuós que ara per ara es centra en la cura dels altres i de nosaltres mateixos per intentar no estendre la pandèmia per tot arreu.

Part d´aquesta lectura intenta entendre aquest deliri col·lectiu en el que estem immersos i seguir en dosi petita, la informació sobre aquest maleït virus que s´està emportant , sobretot, els nostres avis i gent gran, la gent que ja a les darreries de la seva vida, es mereix morir de forma digna, acompanyats dels que l´estimen, i cuidats al màxim per un sistema que ha de retornar-los el que ells han estat aportant amb el seu esforç i el seu treball.

El que ens salva , moltes vegades, de la més absoluta desesperació en les nostres vides és acceptar el que hem viscut i hem après i sentir-nos agraïts del que hem creat al nostre voltant i de les persones que hem estimat, i que potser tot el que ens passa té alguna raó de ser.

Com a individus que som,  quin poc sentit morir sols sense que algú estimat et doni la mà i t´acompanyi amb la mirada, o sense poder ser atès en condicions perquè la situació està desbordada. Cruent.

Com a societat, potser podrem entendre a partir d´aquí una mica més la desesperació de l´altre, aquell que intenta per tots els seus mitjans cercar una vida millor quan el que té a prop el pot destruir, i podrem potser indignar-nos més quan deixem morir a les nostres fronteres gent que fuig de les guerres i es troben amb una Europa egoista, superba, i intransigent.

 

L´obervació

Aprofitem per  reflexionar aquests dies en el tema que com a col·lectiu ecologista treballem , la relació dels humans amb el medi, amb el planeta.

Haureu vist i sentit com en aquesta crisi l´única que s´ha vist beneficiada és la Terra.

Es recupera l´aire , la mar, els ecosistemes reviscolen, alguns animals passegen des de la llibertat a llocs on no hi podien mai accedir, pel trànsit, per la presència massificada de persones, contaminació i pressió a tots els nivells.

A Venècia tornen a tenir peixos als seus canals, i les aigües estan netes, sobre la Xina ja no apareix aquella taca de contaminació que estava instal·lada permanentment, a les ciutats properes baixen els nivells de diòxid de nitrogen i sofre…

Hi ha maneres de viure en sintonia amb el medi ambient i poder ser feliç, sense dependre tant del tenir, de l´adquirir, del comprar, del negoci, anant a l´essencial. Retrobem-les.

Retrobem un model turístic a nivell global i local, del que vivim molts,  que no destrueixi la Terra, els ecosistemes, i que sigui racional.

Exigim a les administracions decreixement, i no ocupar més  espais verges o valors a protegir per turistificar, per massificar, en ordre a una divulgació falsa, perquè representa  només veure la natura amb el filtre del rendiment econòmic (com l´explotació esportiva del camí de cavalls o l´obertura de coves que fins ara s´han mantingut intactes en el temps).
Que escolti la terra i no els lobbis econòmics.

 

 

 

La comèdia

Enmig de tot, NotòxicMenorca llegeix al diari Menorca del 22 de març que Endesa ofereix cursos gratuïts online sobre energia i medi ambient. Pensem si és una broma, i ens riem sonorament.

Es pensa ENDESA que ara no tenim res millor que fer que mirar les seves guies didàctiques?

Què ens importa als ciutadans la formació sobre energia i medi ambient que pugui oferir una de les empreses més contaminants d´Europa?

Què ens importa la diversió que ens pugui oferir?

Li sona  a Endesa el que fa també, en aquesta mateixa línia el senyor Amancio Ortega, propietari d´Inditex?

Explota la gent treballadora al tercer món i després fa donacions amb les que renta la seva imatge. Endesa ens contamina, i després ens instrueix o ens fa veure lo bons que són…

 

 

 

L´esperança

Entre tots fem el món. Un món que haurà de canviar maneres i costums. La gent salvarà la gent, el poble salvarà al poble.

Creem cooperatives locals de producte fet aquí, de consum, intercanviem productes entre nosaltres,  creem materials ecològics que substitueixin el plàstic, com els materials que empraven els nostres avis, cerquem alternatives a un sector agrari molt depenent de les subvencions i molt contaminant,   cuidem els veïns, els nostres carrers i les nostres places, sembrem arbres per netejar l´aire, compartim el transport i anem amb els cotxes plens i/o amb la bici per minvar la contaminació ( hi hagi carril bici o no, no podem esperar més a que es decideixin a fer-ho) .

Retrobem un model diferent a aquest  capitalisme que maltracta el nostre planeta i no comptem ja amb les administracions que són lentes, insegures, i porugues.

Som responsables de trobar un model que es fonamenti en el decreixement com alternativa real. Volem ser optimistes i aprendre del moment present en què per als canvis necessitem PARAR, com  ara, però en plena llibertat conscient.

 

 

Tornar a la normalitat, serà tornar al problema

Col·lectiu NotòxicMenorca