Tot i que no tinc la informació suficient per estar segur de res del que ara llegireu, deixeu-me que “pensi en veu alta”:

La meva condició de professional de la sanitat em motiva a abordar el tema de la contaminació de l’aire que respirem a llevant de Menorca, i la seva repercussió negativa damunt la nostre salut. Com molts sabeu, hi ha evidència mèdica del potencial de risc que comporta respirar aire a prop (menys de 5 Km.) de les zones de contaminació.

(Industrial pollution and cancer in Spain: An important public health issue. Pablo Fernández-Navarro, Javier García-Pérez, Rebeca Ramis, Elena Boldo, Gonzalo López-Abente – 2011).

Al llevant de Menorca tenim fonts de contaminació de alt risc per la població: La Central d’Endesa, el fum dels vaixells del Port de Maó i l’enlairament i aterratge dels avions a l’Aeroport de Menorca.

Doncs be, recentment, els companys de No Tòxic Menorca (NTM) han fet una gesta important de cara a perfilar els nostres objectius: exigir al Govern Balear un control fiable del contingut de substàncies tòxiques de l’aire que respirem. Un punt primordial en la nostra honrosa tasca.

Seguint el fil del que em mou a col·laborar amb NTM, l’aire i la salut, m’he trobat amb un obstacle sorprenent (o no…) a l’hora de valorar si aquests darrers anys ha augmentat la incidència de càncer a Menorca i si hi ha una diferència significativa entre aquests registres de la població propera a la zona de contaminació (Maó – Es Castell – Sant Climent) i la que està més enllà de la zona de alt risc (5 Km.). I, perquè dic obstacle?

Doncs perquè, de la mateixa manera que els registres de substàncies contaminants del nostre aire o no estan ben registrats o no ens semblen fiables, els registres de càncer a Menorca brillen per la seva absència, o jo no he sabut trobar-los. Francament, no m’esperava topar amb, el que sembla, una manca d’informació.

Per raons obvies, no entraré a valorar el perquè d’aquesta absurda i irresponsable desinformació, però sí crec que hem de lluitar per exigir que les institucions pertinents ens proporcionin d’ara en endavant (no si val a riure, que això és molt seriós) les dades oncològiques pertinents a la població illenca.

No fa gaire, una persona que tots coneixem, em deia quelcom així com: “ja se que no ho aconseguirem, però ho hem d’intentar”, i jo afegeixo: … si més no, per dignitat i consciència individual.

Jaume Franch